Saber-se aturar / Time to stop

Saber parar

Acabo de venir del metge.

Diumenge passat, mentre pensava que estava tenint un dels millors entrenaments de la temporada, sense previ avís, em vaig fer mal al turmell. Feia sol i la platja estava plena de gent, però només una noia es va interessar per mi. "Gràcies, estic bé. Ara truco i vénen a buscar-me". El lloc de la Creu Roja tancat. Ningú em pot ajudar a trobar assistència. Al final, trucada al meu pare, la salvació. 

He estat 5 dies de repòs, aferrant-me al diagnòstic de la doctora: "No et moguis, divendres vés al metge, que et traurà la bena, i ja està". I avui he anat al metge. Però segueixo amb la bena, i 5 dies més de repòs. "Divendres que ve ja veurem". 

En 2 segons va canviar el meu ritme pre-marató. Però era un petit parèntesi. I en 2 minuts aquest parèntesi s'ha fet més gros. Una setmana més. M'imaginava sortint a córrer aquest cap de setmana, de mica en mica, i no podrà ser.

No sé si podré córrer la marató. Aquest any m'he preparat bé, he renovat vestuari (Gràcies, Wiggle), i ja ho tenia tot a punt. I el meu turmell esquerre ha vingut a dir-me que cal estar preparat per aturar-se en qualsevol moment, que de vegades l'entorn ens diu que les coses no es poden fer depressa i corrents. D'acord. T'escolto. Pren-te el temps que necessitis. Jo t'estaré esperant. 

Us escolteu? Com sabeu que ha arribat el moment de parar?

-----------------------------------------------------------------------------

Time to stop

I've just come from the doctor's

Last Sunday, I was having one of the best workouts in the season and, without warning, I hurt my left ankle. It was sunny and the beach was crowded, but only one girl cared for me. "Thanks, I'm fine. Just a phone call and a friend will come to pick me up". The Red Cross site was closed, and nobody else could help me to find assistance. Finally I call my father. A hero comes to rescue me...

I've been resting for five days, hoping the doctor was right: "Do not move , go visit the doctor next Friday, she will remove the bandage, and you''ll be fine". And today I went to the doctor. But I still have a bandage on my ankle, and need 5 more resting days. "See you next Friday".

After 2 seconds, my marathon training was over. I should have been just a break, a small rest. But today, after a 2-minutes visit, this break time has increased. A whole week. I've been dreaming of a Sunday run, just to restart my training, but i won't be that way.

I do not know whether I will be able to run the marathon. This year I trained a lot, I have renewed my running closet (Thanks, Wiggle), and I had everything ready. And my ankle has come to tell me that I must be prepared to stop at any time, that sometimes things things can not be done quickly, in a hurry. OK. I'm listening to you. Take your time. I'll be waiting for you.

Do you listen to yourselves? How do you know that it is time to stop?

Emocions positives i negatives? / Positive and negative feelings?

Emocions positives i negatives?

Parlar d'emocions positives, com l'amistat, o de negatives, com l'odi, és acceptar que hi ha emocions negatives i emocions positives. Com si una cosa estigués bé i una altra malament. Com si hi hagués emocions que "podem tenir" i emocions que "no podem tenir". Jo no crec pas que hi hagi una llista de sentiments prohibits enlloc...

El problema, més que no pas tenir certes emocions, és quan certes emocions ens tenen a nosaltres. El problema no és sentir odi (cosa que va molt bé per activar els mecanismes de defensa o d'atac), sinó que l'odi no ens deixi sentir res més.

Quan no ens donem permís per tenir les emocions que estem tenint, aquestes emocions queden atrapades dins nostre, com una beguda amb gas dins una ampolla que ha estat sacsejada; a la mínima, surt amb força i ho esquitxa tot.

Quan sentim odi, potser podem pensar quina és la nostra necessitat que no està satisfeta. Què volíem i no estem aconseguint. I en què m'ajuda l'odi que estic sentint. Potser escoltant l'odi serem capaços de saber què ens vol dir, i potser podrem començar a pensar en gestionar l'odi que sentim, com quan obrim una ampolla a poc a poc. I potser veurem que hi ha coses que podem dir i fer de forma diferent, que ens poden portar a emocions diferents, i coordinar-nos amb el nostre entorn.

L'alegria, la ràbia, l'odi, l'amor, truquen sovint a la nostra porta, i no serveix de res fer veure que no les sentim, o desconnectar el timbre perquè no truquin. Atenguem-les com es mereixen, perquè surten de dins nostre i han vingut a dir-nos coses. Això sí: vigileu si les cuideu molt, si les mimeu molt, perquè podrien quedar-se a casa vostra una llarga temporada...

Quines emocions cuideu perquè es quedin? Quines estan trucant a la porta i feu veure que no les sentiu?

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Positive and negative feelings?

To talk about positive emotions, like happiness or friendship, or negative, such as hatred, is to accept that there exist such positivity or negativity. It looks like "positive" emotions are good, so you must feel them, and "negative" emotions are bad, so you must not feel them. I don't think there's a list of banned feelings anywhere...

The problem, rather than to have certain emotions, is when these emotions take us. The problem is not feeling hatred (which is good to trigger some mechanisms of defense or attack), but feeling nothing more than hatred.

When we ban ourselves to feel the emotions we are having, they remain trapped inside us, like a sparkling drink in a bottle that has been shaken; when the cap is pulled, everything's a mess.

When we hate, maybe we can think about some unsatisfied needs. Something that we wanted, but we are not achieving. We can also think about the benefits of feeling the way we feel. If we then stop and listen to our feelings, maybe we'll notice what are they trying to tell us, and maybe we can start thinking about managing these feelings, just like slowly opening a bottle. And maybe then we realize that we can say or do something different -which can lead to different emotions-

Joy, anger, hatred, love, all of them often knocking on our door, and it's useless to turn the ringer off, just to pretend they are not there. Do attend all of them as they deserve, because they come come to tell us something. And be aware: if you take good care of them, if they feel comfortable, they could stay at home for a long time ...

What feelings do you take care of, so that they stay? Which ones are still knocking on the door?

Etiquetes / Tags

Etiquetes

Quan vaig a comprar, miro les etiquetes dels productes. Vull saber-ne el preu, la data de caducitat, de què està fet, on està fet. L'etiqueta no em diu si el producte m'agradarà mi, si l'empresa ha explotat els seus treballadors, ni tan sols si hi ha productes semblants que a mi em podrien agradar més. Però ja m'està bé. No tinc tot el dia per comprar!

Les etiquetes em serveixen per prendre decisions en funció d'uns paràmetres, i sóc més o menys conscient que em deixo coses, però em serveix per tirar endavant. Cada producte té la seva etiqueta, amb una única llista d'ingredients, un únic preu, una única data de caducitat.

I, de vegades, poso etiquetes a les persones: una professió, un caràcter, un nivell social, una forma de pensar. Em va molt bé, perquè em permet fer-ne una avaluació ràpida i actuar en conseqüència. I, de tant en tant, em sembla que una persona i l'etiqueta que li poso són el mateix.

Les persones no som productes, amb un seguit de característiques úniques. Cada persona pot ser alhora divertida, avorrida, extravertida, simpàtica, odiosa, amable i racista. Depèn del moment, de la situació, i depèn també de com les mirem nosaltres.

Utilitzar una etiqueta significa deixar de mirar altres possibles etiquetes, altres facetes de la persona. La simplicitat ens passa factura.

Quan etiquetem, deixem de veure la persona i ja només veiem l'etiqueta, com si la persona ja només fos el que hi diu. I, per sort, la realitat té moltes cares, i ja no ens identifica només una sola etiqueta: jo sóc pare, matemàtic, professor, coach, lector, escriptor, emprenedor i corredor, només per citar algunes activitats a les que dedico el meu temps. 

Quines etiquetes poseu? en què us ajuden? què us impedeixen veure?

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tags

When I go shopping, I look at product tags. I can read the price, the expiration date, what is it made of, where it was made. Tags don't tell me whether I am going to like it, if the company has exploited its workers, or even if there are better products in the market. But it's OK . I cannot spend all day buying things!

Tags help me to make decisions based on certain parameters and, although I am aware that I am missing some things, I can move forward. Each product has a unique list of ingredients , one price tag, one expiration date.

Sometimes I tag people: a profession tag, a social level tag, a way of being tag. It's fine, since I can make a quick assessment and act accordingly. And occasionally, I think that a person and its tag are the same .

People are not products, with a number of unique features . Each person can be fun, boring, funny, hateful, racist and friendly. It depends on the time, the situation, and also on our own point of view .

Tagging people means stop looking at other possible definitions, other aspects of the person. Simplicity comes at a cost.

When tags prevent you from looking at people, and you only see the tag, the person itself disappears. It's no more the person, but the definition.

Fortunately, reality has many faces, and no one single tag can define us: I'm father, mathematician, teacher, coach, reader, writer, entrepreneur and runner, just to name a few ways to spend my time.

Which tags do you use? How do they help you? What do they prevent you to see?

Flux

Flux

Quan tot flueix, tot va bé. Al mar, en un dia de calma, em deixo portar pel moviment suau de l'aigua, observant els peixos i la sorra. No estic al mar; sóc mar. Em deixo portar pel flux, el corrent, allà on em porti. I no només al mar: els sopars de pizza dels divendres, quan corro. De vegades estic en el flux de la feina, i ja no sóc jo; sóc un consultor, o un coach, o un professor. Flueixo.

I, de sobte, en un instant, ve aquella onada que et trenca el flux, una rampa al bessó, un comentari de l'altre que et trenca aquella immersió que tenies. Per què justament ara? Per que a mi?

Els trencaments del flux m'ajuden a moure'm, a canviar alguna cosa. S'ha trencat l'equilibri, i ja no tornarà. És el moment de buscar un nou equilibri, de fer coses diferents, de comprendre que tinc l'oportunitat d'aprofitar el trencament, de pensar, dir i actuar de forma diferent. Com a éssers vius estem sempre movent-nos (podríem viure amb el cor aturat?) i de vegades pensem que només podem fer un sol tipus de moviment, aquell amb què ens sentim còmodes. Quan es trenca el flux, tenim l'oportunitat de moure'ns diferent, i descobrir que podem tornar a fluir en la nova situació. En un equilibri dinàmic, atent als nous equilibris que anem trobant. Podem decidir.

Podem decidir ser aturats; podem decidir ser buscadors de feina; podem decidir ser creadors de feina; podem decidir fer el que vulguem, i trobar la manera que això ens doni diners. I podem fluir en cada decisió que prenguem.

Com vius els trencaments del flux? Què et mou? Si vols, pots compartir-ho als comentaris...

(PD Gràcies, Abiwell, per recordar-me que ens movem)