Etiquetes
Quan vaig a comprar, miro les etiquetes dels productes. Vull saber-ne el preu, la data de caducitat, de què està fet, on està fet. L'etiqueta no em diu si el producte m'agradarà mi, si l'empresa ha explotat els seus treballadors, ni tan sols si hi ha productes semblants que a mi em podrien agradar més. Però ja m'està bé. No tinc tot el dia per comprar!
Les etiquetes em serveixen per prendre decisions en funció d'uns paràmetres, i sóc més o menys conscient que em deixo coses, però em serveix per tirar endavant. Cada producte té la seva etiqueta, amb una única llista d'ingredients, un únic preu, una única data de caducitat.
I, de vegades, poso etiquetes a les persones: una professió, un caràcter, un nivell social, una forma de pensar. Em va molt bé, perquè em permet fer-ne una avaluació ràpida i actuar en conseqüència. I, de tant en tant, em sembla que una persona i l'etiqueta que li poso són el mateix.
Les persones no som productes, amb un seguit de característiques úniques. Cada persona pot ser alhora divertida, avorrida, extravertida, simpàtica, odiosa, amable i racista. Depèn del moment, de la situació, i depèn també de com les mirem nosaltres.
Utilitzar una etiqueta significa deixar de mirar altres possibles etiquetes, altres facetes de la persona. La simplicitat ens passa factura.
Quan etiquetem, deixem de veure la persona i ja només veiem l'etiqueta, com si la persona ja només fos el que hi diu. I, per sort, la realitat té moltes cares, i ja no ens identifica només una sola etiqueta: jo sóc pare, matemàtic, professor, coach, lector, escriptor, emprenedor i corredor, només per citar algunes activitats a les que dedico el meu temps.
Quines etiquetes poseu? en què us ajuden? què us impedeixen veure?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tags
When I go shopping, I look at product tags. I can read the price, the expiration date, what is it made of, where it was made. Tags don't tell me whether I am going to like it, if the company has exploited its workers, or even if there are better products in the market. But it's OK . I cannot spend all day buying things!
Tags help me to make decisions based on certain parameters and, although I am aware that I am missing some things, I can move forward. Each product has a unique list of ingredients , one price tag, one expiration date.
Sometimes I tag people: a profession tag, a social level tag, a way of being tag. It's fine, since I can make a quick assessment and act accordingly. And occasionally, I think that a person and its tag are the same .
People are not products, with a number of unique features . Each person can be fun, boring, funny, hateful, racist and friendly. It depends on the time, the situation, and also on our own point of view .
Tagging people means stop looking at other possible definitions, other aspects of the person. Simplicity comes at a cost.
When tags prevent you from looking at people, and you only see the tag, the person itself disappears. It's no more the person, but the definition.
Fortunately, reality has many faces, and no one single tag can define us: I'm father, mathematician, teacher, coach, reader, writer, entrepreneur and runner, just to name a few ways to spend my time.
Which tags do you use? How do they help you? What do they prevent you to see?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada