Aturar-se per avançar millor

Aturar-se per avançar millor

"Ara no, que estic fent una altra cosa".

"Ja sé que és important, però és que això és urgent".

"Ja ho faré quan tingui temps".

En les diverses feines que faig em trobo molt sovint amb frases semblants a les anteriors. Els conceptes de planificació, organització o establiment de prioritats, per exemple, deixen de tenir sentit quan hi ha coses que no volem fer.

Dins nostre hi ha alguna cosa que ens diu que "hauríem de fer" alguna cosa en particular però, com que no volem fer-la, ens muntem tot un entramat d'impediments. I no ens aturem a adonar-nos del que realment volem fer i com volem fer-ho. Els impediments, les urgències, són missatges que ens enviem a nosaltres mateixos: no volem aturar-nos a prendre consciència de què fem i de què diem. I, simplement, diem una cosa i en fem una altra.

Has pensat mai realment què és el que et fa gaudir més a la teva vida? Quines coses estaries fent tot el dia, sense mirar el rellotge? Què faries si et toqués la loteria i no t'haguessis de preocupar pels diners? En què vols ser la millor? Què estàs disposada a fer, des d'ara mateix, per aconseguir-ho?

Sovint ens dediquem a treballar i a estudiar, a acumular hores de feina i títols, i ens oblidem de preguntar-nos amb quin objectiu fem el que fem. I moltes vegades ens oblidem de gaudir del camí que hem triat. Com si la nostra vida fos una successió de coses que no volem fer, però que "s'han de fer".

Quan vols començar a planificar el teu viatge? Quan començaràs a gaudir-ne? O prefereixes que et portin, per poder-te queixar quan el destí no sigui el que t'agrada?

No he vist millors resultats, especialment a nivell emocional, que quan una persona s'ha aturat un moment a mirar l'objectiu, ha triat el seu camí per arribar-hi, i ha començat a caminar.

Potser ara que ve l'estiu sigui un bon moment per fer aquesta aturada. Si vols, ho podem fer junts.

En què et puc ajudar?

Triar és llibertat

Triar és llibertat

Triar és el que ens fa lliures.

Som lliures al moment de decidir. Decidim el que volem.

Decidir, triar, elegir. Podem fer el que vulguem.

I, junt amb la responsabilitat de la tria, ens ve la sensació de llibertat, de saber que hem pres la millor decisió possible.

Quan triem, abandonem possibilitats. Quan triem, perdem opcions. I sabem, al moment de fer la tria, que la millor opció, amb tota la informació de què disposem, és justament la que triem. Sempre triem, doncs, el millor. 

Potser més endavant, si apareix nova informació (per exemple, conseqüències inesperades de la tria) pensem que en el seu moment no vam triar bé, que hi havia opcions millors. Però el cas és que això ERA fals, perquè al moment de triar no ho sabíem. I ara la tria ja està feta. Si en un futur hem de triar una cosa semblant, aleshores podrem incorporar la nova informació i, potser fer una tria diferent.

D'això se'n diu, també, aprenentatge. Que no invalida la certesa que sempre hem triat el millor. I aquesta certesa, aquest convenciment, és el que ens fa lliures de la pressió de la tria, del dolor per la pèrdua que significa renunciar al que no triem. Deixem de fer una cosa perquè hem triat lliurement de fer-ne una de millor. 

Quan, en algun moment, tinc la sensació que tinc obligacions, que no puc triar, i que només hi ha una opció possible, aleshores penso en les alternatives i m'adono que, de fet, i encara que costi, estic triant la millor opció. I torno a tenir la sensació que sóc jo qui tria la meva vida.

I vosaltres? teniu algun cop la sensació que no trieu? us sentiu arrossegats a fer alguna cosa que no voleu? què en penseu?

Ets, o estàs?

Per molt que els anglesos no ho sàpiguen, hi ha molta diferència entre "ésser" i "estar".

El verb "ésser", de forma inconscient, ens indica d'alguna manera una qualitat intrínseca, constituent, que defineix l'objecte. Si dic " jo sóc un home", m'estic definit a mi mateix amb una qualitat permanent.
De forma igualment inconscient, el verb "estar" ens porta a pensar en una situació actual, no necessàriament perpètua. Si dic "estic cansat€, per exemple, estic transmetent la idea que, en un futur, potser deixi d'estar-ho.

A l'hora de parlar d'un mateix, o d'una altra persona, ens pot ser útil pensar quin delx dos verbs expressa més adequadament el que volem transmetre. No és el mateix, doncs, dir "ets un malalt" que "estàs malalt", ni "sóc un perdedor"  que "estic perdent". Costa molt canviar l'ésser, per molt que no ens agradi (i acabem dient que som així i no podem fer-hi res). Però si el que volem és "estar" d'una altra manera, podem començar a expressar com "estem".
Si ho preferiu, i per fer les frases d'una forma que ens soni millor gramaticalment però amb el bateix efecte que "estar" podeu uilitzar "estar essent" o "estae fent". Així, la propera vegada, en lloc de dir " ets idiota" podem dir "estàs essent idiota", " estàs febt l'idiota" o, encara millor, "estàs fent una iduotesa"; aquesta última versió deixa clar que el meu judici va contra l'acció, i no pas contra la persona.

Què dieu dels altres? Què us dieu, de vosaltres mateixos?