Per molt que els anglesos no ho sàpiguen, hi ha molta diferència entre "ésser" i "estar".
El verb "ésser", de forma inconscient, ens indica d'alguna manera una qualitat intrínseca, constituent, que defineix l'objecte. Si dic " jo sóc un home", m'estic definit a mi mateix amb una qualitat permanent.
De forma igualment inconscient, el verb "estar" ens porta a pensar en una situació actual, no necessàriament perpètua. Si dic "estic cansat€, per exemple, estic transmetent la idea que, en un futur, potser deixi d'estar-ho.
A l'hora de parlar d'un mateix, o d'una altra persona, ens pot ser útil pensar quin delx dos verbs expressa més adequadament el que volem transmetre. No és el mateix, doncs, dir "ets un malalt" que "estàs malalt", ni "sóc un perdedor" que "estic perdent". Costa molt canviar l'ésser, per molt que no ens agradi (i acabem dient que som així i no podem fer-hi res). Però si el que volem és "estar" d'una altra manera, podem començar a expressar com "estem".
Si ho preferiu, i per fer les frases d'una forma que ens soni millor gramaticalment però amb el bateix efecte que "estar" podeu uilitzar "estar essent" o "estae fent". Així, la propera vegada, en lloc de dir " ets idiota" podem dir "estàs essent idiota", " estàs febt l'idiota" o, encara millor, "estàs fent una iduotesa"; aquesta última versió deixa clar que el meu judici va contra l'acció, i no pas contra la persona.
Què dieu dels altres? Què us dieu, de vosaltres mateixos?
El verb "ésser", de forma inconscient, ens indica d'alguna manera una qualitat intrínseca, constituent, que defineix l'objecte. Si dic " jo sóc un home", m'estic definit a mi mateix amb una qualitat permanent.
De forma igualment inconscient, el verb "estar" ens porta a pensar en una situació actual, no necessàriament perpètua. Si dic "estic cansat€, per exemple, estic transmetent la idea que, en un futur, potser deixi d'estar-ho.
A l'hora de parlar d'un mateix, o d'una altra persona, ens pot ser útil pensar quin delx dos verbs expressa més adequadament el que volem transmetre. No és el mateix, doncs, dir "ets un malalt" que "estàs malalt", ni "sóc un perdedor" que "estic perdent". Costa molt canviar l'ésser, per molt que no ens agradi (i acabem dient que som així i no podem fer-hi res). Però si el que volem és "estar" d'una altra manera, podem començar a expressar com "estem".
Si ho preferiu, i per fer les frases d'una forma que ens soni millor gramaticalment però amb el bateix efecte que "estar" podeu uilitzar "estar essent" o "estae fent". Així, la propera vegada, en lloc de dir " ets idiota" podem dir "estàs essent idiota", " estàs febt l'idiota" o, encara millor, "estàs fent una iduotesa"; aquesta última versió deixa clar que el meu judici va contra l'acció, i no pas contra la persona.
Què dieu dels altres? Què us dieu, de vosaltres mateixos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada