Podem opinar? / Can we give our opinion?

El govern de Catalunya vol preguntar oficialment l'opinió dels catalans sobre el futur polític d'aquest territori. En particular, es pretén saber l'opinió dels catalans sobre la pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat d'Europa?"; és a dir: "Vol que Catalunya sigui, a la pràctica, independent del Regne d'Espanya?" 

I jo em pregunto: els catalans tenim dret a opinar sobre aquesta qüestió? El govern de Catalunya pot preguntar?

Catalunya, actualment, forma part del Regne d'Espanya, que és un Estat democràtic. Atenent a la definició de democràcia que en fan la Wikipedia i el diccionari de la RAE, per exemple, queda clar que el Regne d'Espanya és favorable a la intervenció del poble en el govern. O sigui, tot el que representi intervenció del poble en el govern serà afavorit pel Regne d'Espanya. Per exemple, que el poble es pronuncïi oficialment sobre si una part del territori pot deixar de formar-ne part.

El govern de Catalunya, com a entitat democràtica que és, ja ha dit que vol afavorir que els catalans opinin sobre aquesta qüestió, organitzant una consulta oficial; el problema és que, fins ara, el govern del Regne d'Espanya encara no ha mostrat com afavorirà aquest proces d'intervenció del poble en el govern.

Està clar que el Regne d'Espanya és un Estat democràtic. Potser cal que la consulta s'extengui a tot Espanya, i no només a Catalunya, ja que la presa de decisions del govern del Regne d'Espanya respon a la voluntat col·lectiva dels espanyols, però la voluntat dels governs democràtics d'afavorir que el poble intervingui és inequívoca en democràcia.

I, l'endemà de la pregunta oficial, un cop coneguts els resultats, estarem tots en la millor disposició per decidir el present i el futur del Regne d'Espanya i de les nacions que en formen part (de moment).

------------------------------------------------------------------------------------


The government of Catalonia wants to officially ask the opinion of the Catalans on the political future of that territory. In particular, it seeks to know the opinion of the Catalans on the question: "Do you want Catalonia to be a European state?" i.e: "Do you want Catalonia  to be, in practice, independent of the Kingdom of Spain?"

And I wonder: Can Catalans give their opinion on this issue? Can The government of Catalonia make the question?

Catalonia is nowadays a part of the Kingdom of Spain, a democratic country. Looking at the definition of democracy in Wikipedia and the dictionary of the Royal Spanish Academy, for example, it is clear that the Kingdom of Spain is favorable to the participation of the people in government affairs. Therefore, everything that means a way of helping people to participate  in government affairs, will be supported by the Kingdom of Spain. For example, people officially answering a question about the secession of a part of Spain.

The government of Catalonia, since it is a democratic entity, has already said it wants to ensure that the Catalans will give their opinion about this issue, organizing an official inquiry; the problem is that, until now, the government of the Kingdom of Spain has not yet shown how to promote this process of participation of the people in government.

It is clear that the Kingdom of Spain is a democratic country. Perhaps it is necessary to extend the inquiry to the whole Spain, and not just in Catalonia, since the government actions have to reflect the collective will of the citizens of Spain, but the willingness of democratic governments to encourage the participation of people is out of doubt.

And the day after the official inquiry is answered, once the results are known, we will be ready to take the best decisions about the present and the future of the Kingdom of Spain and the nations that are part of it (up to now).

Tots hi guanyem / win-win

El meu soci a l'aventura IAMES em comenta la notícia que el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya considerarà oficialment, a partir de demà, l'especialitat de Psicòleg-Coach. És una molt bona notícia, perquè finalment es dóna oficialitat a una certificació, la de Coach, que fins ara estava mancada de regulació.

Els requisits per ser Psicòleg-Coach són dos: ser psicòleg, i ser coach. Òbviament. I què vol dir ser psicòleg? doncs estar oficialment graduat en psicologia. I què significa ser coach? doncs estar acreditat com a tal per l'AECOP o la ICF.

O sigui, que finalment es reconeix que els estudis acreditats per una d'aquestes dues associacions internacionals donen dret al reconeixement oficial com a Coach. Tenir un títol oficial no sempre és garantia d'excel·lència professional, però està clar que el punt de partida és diferent.

Segons el Col·legi de psicòlegs, el coaching parteix de la psicologia (i d'aquí la inclusió d'aquesta especialitat) però no s'adreça necessàriament a pacients que necessitin tractament psicològic, sinó que va més enllà.

Penso que la psicologia és un bon complement del coaching -i a l'inrevés-, sempre i quan quedi clara la distinció entre els pacients (és a dir, els que necessiten tractament psicològic) i els "im-pacients" (és a dir, les persones sanes que tenen pressa per obtenir millors resultats)

Entretant, jo només espero seguir aprenent a fer bé la meva feina. En què et puc ajudar?

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

My partner at IAMES has told me that the College of Psychologists of Catalonia will consider as official a new specialty: Psychologist-Coach. It is good news, because it finally gives an official certification, Coach, which lacked regulation.

There will be two requirements for becoming a Psychologist-Coach: to be a Psychologist, and to be a Coach. Obviously. And what does it mean to be a Psychologist? Just to be officially a graduate in Psychology. And what does it mean to be Coach? Just to be accredited as such by the AECOP or the ICF.

So, the College finally acknowledges that studies accredited by one of those two associations lead to official recognition as a Coach. Holding an official degree is not always a guarantee of professional excellence, but it is clear that the starting point is different.

According to the College, Coaching stems from Psychology (hence the inclusion of this field as a Psychology-related specialty) but it is not necessarily intended for patients who need Psychological treatment; it goes beyond.

I think that Psychology is a good complement of Coaching, and vice versa, as long as it is clear the distinction between patients (i.e. the ones who need psychological treatment) and "im-patients" (i.e. the healthy ones that are willing to achieve better results)

Meanwhile, I only hope to keep learning to do my job. How can I help you?

Sempre triem / We always choose

M'estic llegint un llibre de comunicació no violenta de Marshall Rosenberg. Molt revelador. Cap al final, després d'adonar-me que em falta molt per aprendre, l'autor em regala una nova lliçó, aquest cop en forma d'exercici:

1. Fes una llista de tot el que "has de fer", per obligació, perquè sí, perquè no hi ha mes remei. (per exemple, "he d'escriure al blog", "m'he de llevar d'hora")
2. Canvia tots els inicis de la llista per "jo trio" (per exemple, "jo trio escriure al blog", "jo trio llevar-me d'hora")
3. Afegeix a cada element la continuació "perquè vull..." (per exemple "jo trio escriure al blog perquè compartir el que penso", "jo trio llevar-me d'hora perquè vull preparar un bon esmorzar a la família")

Aquest exercici m'ha reconnectat amb una creença que tinc, i que m'ajuda a seguir endavant: SEMPRE TRIEM. No hi ha obligacions, sinó compromisos.

De tant en tant, em sembla que tinc obligacions per complir, que jo no hi puc fer res, que tot em ve de fora. La culpa, de la crisi; de la societat. Dels altres. Però quan m'adono que puc triar (per exemple, "jo trio deixar d'escriure al blog perquè vull quedar-me els pensaments per a mi sol", "jo trio llevar-me a migdia perquè vull viure intensament la nit"), ja només és qüestió de fer balanç i decidir-me. Jo trio. SEMPRE TRIEM.

Qui s'anima a fer la llista? voleu compartir-ne alguns punts?

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


I'm reading a book about non-violent communication by Marshall Rosenberg. Revealing. At the end of the book, after realizing I have a lot to learn, the author has taught me a new lesson, this time in the form of an exercise: 

1. Make a list of everything you "have to", because it's an obligation, like it or not, because there is no alternative. (eg, "I have to write the blog", "I have to wake up early in the morning")
2. Change all the "I have to" by "I choose" (eg, "I choose to write the blog", "I choose to wake up early in the morning")
3. Add to each item the ending "because I want to..." (eg "I choose to write the blog because I want to share my thoughts", "I choose to wake up early in the morning because I want to prepare a good breakfast for my family")

This exercise reminds me one of my strongest beliefs, which helps me keep going: WE ALWAYS CHOOSE. No obligations, but engagements.

Sometimes, I think I have obligations to fulfill, no matter what I do, because everything comes from outside. It's the crisis' fault; it's society's. It's others'. But when I realize that I can choose (for example, "I choose to stop writing the blog because I want to keep my thoughts secret" "I choose to wake up at noon because I want to ntensely enjoy the night"), then it is just a matter of choosing. And I choose. WE ALWAYS CHOOSE.

Who dares to do the list? Do you want to share a few items?