Sobrequalificats?

Sobrequalificats.

Anem a pams. Què significa "sobrequalificat"? Tenir més qualificacions de les necessàries.

A mi em sembla que estar sobrequalificat per a una feina és bo, perquè pots aportar més. Per exemple, creieu que el Girona, per exemple, renunciaria a fitxar Messi si li calgués un davanter? 

-No, miri, és que demanem un davanter que comenci, perquè paguem poc.
-Tranquils, els diners no són problema. M'agrada el Girona i m'agradaria col·laborar en el seu ascens a primera.
-Ho sento, però és que està sobrequalificat. En buscarem un que s'ajusti més a les nostres especificacions.

No ho crec. Més aviat estarien encantats del fitxatge.

I, no obstant, en molts altres àmbits es considera negatiu tenir "massa qualificacions", "massa preparació", "massa experiència", "massa edat"...

De què tenen por, els que busquen persones per cobrir llocs de feina? De contractar persones que poden fer la feina amb excel·lència, i una mica més? De tenir persones al seu càrrec amb més títols, experiència i edat que ells? De les comparacions? Que els acabin prenent el lloc?

Que no heu entès que, especialment dins l'empresa, l'evolució només és bona si ve per la via de la col·laboració? Que no ho veieu que el que fa gran un entrenador no és que sàpiga millor que ningú jugar en totes les posicions, sinó tenir el millor equip possible?

I després hi ha qui creu que no pot "rebaixar-se" a fer segons quines feines, perquè està sobrequalificat. Quina por et fa tenir 2 màsters i treballar rentant plats? Ho fas a casa, i et surt bé. I hi ha algú disposat a pagar-te per fer-ho. "I si em veu algú conegut?" Doncs el convides a provar-ho un temps. Tu, que has passat fred, calor, gana, set,... durant les vacances, -i n'has gaudit-, ara tens por que et vegin rentant plats, venent assegurances o agafant encàrrecs per telèfon? Que no veus que és una oportunitat per sortir de la rutina, per aprendre noves experiències, per aportar coses noves, i que a més et pagaran per fer-ho?

Potser les entrevistes de feina anirien millor si fossin de l'estil:
-Tens moltes més aptituds que les que calen per fer aquesta feina; com és que t'hi presentes? 
-Per això precisament vull fer aquesta feina: perquè sé que puc fer això... i molt més.
-Quan comences?

Flux

Flux

Quan tot flueix, tot va bé. Al mar, en un dia de calma, em deixo portar pel moviment suau de l'aigua, observant els peixos i la sorra. No estic al mar; sóc mar. Em deixo portar pel flux, el corrent, allà on em porti. I no només al mar: els sopars de pizza dels divendres, quan corro. De vegades estic en el flux de la feina, i ja no sóc jo; sóc un consultor, o un coach, o un professor. Flueixo.

I, de sobte, en un instant, ve aquella onada que et trenca el flux, una rampa al bessó, un comentari de l'altre que et trenca aquella immersió que tenies. Per què justament ara? Per que a mi?

Els trencaments del flux m'ajuden a moure'm, a canviar alguna cosa. S'ha trencat l'equilibri, i ja no tornarà. És el moment de buscar un nou equilibri, de fer coses diferents, de comprendre que tinc l'oportunitat d'aprofitar el trencament, de pensar, dir i actuar de forma diferent. Com a éssers vius estem sempre movent-nos (podríem viure amb el cor aturat?) i de vegades pensem que només podem fer un sol tipus de moviment, aquell amb què ens sentim còmodes. Quan es trenca el flux, tenim l'oportunitat de moure'ns diferent, i descobrir que podem tornar a fluir en la nova situació. En un equilibri dinàmic, atent als nous equilibris que anem trobant. Podem decidir.

Podem decidir ser aturats; podem decidir ser buscadors de feina; podem decidir ser creadors de feina; podem decidir fer el que vulguem, i trobar la manera que això ens doni diners. I podem fluir en cada decisió que prenguem.

Com vius els trencaments del flux? Què et mou? Si vols, pots compartir-ho als comentaris...

(PD Gràcies, Abiwell, per recordar-me que ens movem)

Creixement sostenible / Sustainable growth

Plou. El clima ideal per fer revisió i neteja. I, mira per on, he trobat una sèrie d'escrits del 2005, quan em dedicava a escriure cada dia una carta al diari AVUI (alguns van ser publicats, d'altres no). N'hi ha un de l'octubre d'aquell any, sobre la crisi que em semblava que vindria i de com afrontar-la, i que es deia "Creixement sostenible":

Igual que les plantes no poden créixer si no tenen unes bones arrels, les empreses que no estan ben arrelades tindran un creixement feble. Potser, si és temporada de pluges, pugin ufanoses i ben dretes, però quan vingui la sequera –que vindrà puntualment– la planta sense arrels s'assecarà i morirà, mentre es lamenta "com és que jo, tan enlaire com havia arribat, m'he de veure així?" Una bona planta només creixerà si es pot adaptar al terreny que l'alimenta, procurant també de no malmetre'l, no fos cas que, aquell terreny que fa temps era idoni, ara s'hagi tornat erm. Benvolgudes plantes: si voleu créixer de forma sostenible, recordeu-vos de cuidar el vostre entorn més proper, el que us dóna de menjar, i procureu fer-hi arrels profundes.

No recordo si la carta es va arribar a publicar mai, però em temo que, en ple boom econòmic, ningú m'hauria fet cas…

Creieu que avui encara és vàlid, l'escrit? Què signifiquen "les arrels", avui, a les empreses?Espero els vostres comentaris!

--------------------------------------------------------------


It Rains. The weather is ideal for checking and cleaning. And I've found a series of letters I wrote in 2005 to be published in the newspaper AVUI (some of them were actually published). One of these letters was about the crisis I thought it was about to come, and how to overcome it; it was called "Sustainable growth":

As trees can not grow without deep roots, some companies without roots could face weak growth. Maybe during the rain season, they will grow fast and look like very well fitted, but
When drought comes –it will do come– trees without deep roots will dry and die, while regreting "why, after having reached the sky, do I feel like this?" Good trees will only grow if
they can adapt to the land they live in, trying not to damage it as well, just to make sure that the ideal land that it was is still good. Dear trees: if you want to grow in a
sustainable way, remember to take care of your immediate environment, which
gives you food, and try to make deep roots.

I do not remember if the letter was ever published, but I fear that, in the middle of an economic boom, nobody would have paid any attention to it…

Do you think the letter is still valid? what does "deep roots" mean, today, for companies? I will welcome your comments!