A Espanya, la Ley 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, estableix les mesures que cal prendre per garantir aquesta prevenció. Aquesta llei és una transposició de la Directiva 2005/60/CE del parlament europeu i del consell. Espanya, doncs ,va trigar 5 anys en incorporar a l'ordenament jurídic el que Europa va decidir. Tot va bé si acaba bé.
El cas és que la directiva europea esta inspirada en la Patriot Act, una llei dels Estats Units elaborada just després dels atacs de l'11 de setembre de 2001. L'esperit d'aquesta llei americana és, bàsicament el següent: les persones i les empreses han d'assegurar-se que cap dels seus clients (o clients dels clients, o clients dels clients dels clients...) i cap dels seus proveïdors (o proveïdors dels proveïdors, o proveïdors dels proveïdors dels proveïdors) és sospitós d'activitats delicitives, ni de finançar-les per activa o per passiva. I aquesta és l'essència de la directiva europea i, també de la llei espanyola. Per si a algú li quedava alguna recança a l'hora de legitimar una llei així, només cal recordar que a Madrid hi va haver uns atemptats brutals que es van finançar amb moltes petites aportacions de petites quantitats. Cap aportació era prou important com per fer saltar les alarmes, i ningú no sospitava res. I va morir molta gent. I la solució que ens ha aportat la llei ha estat incrementar exponencialment la vigilància i no descartar res ni ningú com a sospitós. Podríem dir que "tot s'hi val" per tal que les persones i empreses obligades per aquesta llei a vigilar (els "sujetos obligados") s'assegurin de no fer tractes amb "els dolents", o amb "els amics dels dolents". Tenim, doncs, una llei que diu que la protecció de les dades personals NO és necessària davant la sospita de blanqueig. Tenim una llei que diu que hi ha empreses OBLIGADES a fer un seguiment exhaustiu dels seus clients i de les persones relacionades amb els clients. I tenim un organisme que recull tota aquesta informació, totes les dades (les que surten a les llistes oficials de terroristes i les que surten al Lecturas, a l'Hola i al QMD), i la utilitza en la seva persecució del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. Cada cop que esclata un escàndol de corrupció, cal felicitar-se per la feina feta per destapar-ho. A l'ombra, vetllant per la nostra seguretat, ens vigilen. I actuen.
I, de tant en tant, em pregunto si no n'estarem fent un gra massa. Potser qualsevol dia em trobo embolicat en algun d'aquests processos, només perquè una amiga meva del facebook va tenir un nòvio que era germà de la veïna d'un noi que havia anat a classe amb un esverat a qui la policia va fitxar durant una manifestació...
Què en penseu?
------------------------------------------------------------
The Spanish act Ley 10/2010 about prevention of money laundering and terrorist financing, establishes measures to be taken to ensure such prevention. This act is a transposition of Directive 2005/60/CE of the European Parliament and the Council.
In fact, the European Directive is inspired by the Patriot Act, a U.S. law made right after the attacks of 9/11/2001. The aim of this act is roughly the following: everyone should make sure that none of its clients (or clients of clients, or clients of clients of clients…) and none of its vendors (of vendors of vendors, or vendors of vendors of vendors) is suspicious of terrorism, or actively or passively financing it. And this is the essence of the European Directive and also the Spanish law. If someone thinks that these laws are illegitimate, just remember that Madrid suffered brutal terrorist attacks that were financed with lots of very small quantities. No contribution was important enough to set off alarm bells, and no one suspected anything. So many people died. To avoid this, the Spanish law stablished an exponentially increasing surveillance, because everyone could be a potencial terrorist. We could say that "everything is right" so that people and businesses forced by the law to become watchers (the "sujetos obligados") ensure not to deal with "bad guys" or with "friends of evil". So we have a law that says that the protection of personal data is NOT required before the suspicion of money laundering. We have a law that says companies are FORCED to do extensive monitoring of its clients and people associated with customers. And we have an Organism that collects all this information, all data (which appear either in the official lists of terrorists or in magazines like "Hello"), and uses them in its pursuit of money laundering and terrorist financing. Whenever a corruption scandal is uncovered, we should be congratulated for the work done to uncover it. In the shadows, ensuring our security, they are watching us. And they act.
And occasionally, I wonder wether we've gone too far. Maybe some day I will find myself involved in one of these processes, just because a friend of mine had a facebook friend who was the brother of a someone's neighbor who had gone to class with someone that was arrested during a protest…
What do you think about?
El cas és que la directiva europea esta inspirada en la Patriot Act, una llei dels Estats Units elaborada just després dels atacs de l'11 de setembre de 2001. L'esperit d'aquesta llei americana és, bàsicament el següent: les persones i les empreses han d'assegurar-se que cap dels seus clients (o clients dels clients, o clients dels clients dels clients...) i cap dels seus proveïdors (o proveïdors dels proveïdors, o proveïdors dels proveïdors dels proveïdors) és sospitós d'activitats delicitives, ni de finançar-les per activa o per passiva. I aquesta és l'essència de la directiva europea i, també de la llei espanyola. Per si a algú li quedava alguna recança a l'hora de legitimar una llei així, només cal recordar que a Madrid hi va haver uns atemptats brutals que es van finançar amb moltes petites aportacions de petites quantitats. Cap aportació era prou important com per fer saltar les alarmes, i ningú no sospitava res. I va morir molta gent. I la solució que ens ha aportat la llei ha estat incrementar exponencialment la vigilància i no descartar res ni ningú com a sospitós. Podríem dir que "tot s'hi val" per tal que les persones i empreses obligades per aquesta llei a vigilar (els "sujetos obligados") s'assegurin de no fer tractes amb "els dolents", o amb "els amics dels dolents". Tenim, doncs, una llei que diu que la protecció de les dades personals NO és necessària davant la sospita de blanqueig. Tenim una llei que diu que hi ha empreses OBLIGADES a fer un seguiment exhaustiu dels seus clients i de les persones relacionades amb els clients. I tenim un organisme que recull tota aquesta informació, totes les dades (les que surten a les llistes oficials de terroristes i les que surten al Lecturas, a l'Hola i al QMD), i la utilitza en la seva persecució del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. Cada cop que esclata un escàndol de corrupció, cal felicitar-se per la feina feta per destapar-ho. A l'ombra, vetllant per la nostra seguretat, ens vigilen. I actuen.
I, de tant en tant, em pregunto si no n'estarem fent un gra massa. Potser qualsevol dia em trobo embolicat en algun d'aquests processos, només perquè una amiga meva del facebook va tenir un nòvio que era germà de la veïna d'un noi que havia anat a classe amb un esverat a qui la policia va fitxar durant una manifestació...
Què en penseu?
------------------------------------------------------------
The Spanish act Ley 10/2010 about prevention of money laundering and terrorist financing, establishes measures to be taken to ensure such prevention. This act is a transposition of Directive 2005/60/CE of the European Parliament and the Council.
In fact, the European Directive is inspired by the Patriot Act, a U.S. law made right after the attacks of 9/11/2001. The aim of this act is roughly the following: everyone should make sure that none of its clients (or clients of clients, or clients of clients of clients…) and none of its vendors (of vendors of vendors, or vendors of vendors of vendors) is suspicious of terrorism, or actively or passively financing it. And this is the essence of the European Directive and also the Spanish law. If someone thinks that these laws are illegitimate, just remember that Madrid suffered brutal terrorist attacks that were financed with lots of very small quantities. No contribution was important enough to set off alarm bells, and no one suspected anything. So many people died. To avoid this, the Spanish law stablished an exponentially increasing surveillance, because everyone could be a potencial terrorist. We could say that "everything is right" so that people and businesses forced by the law to become watchers (the "sujetos obligados") ensure not to deal with "bad guys" or with "friends of evil". So we have a law that says that the protection of personal data is NOT required before the suspicion of money laundering. We have a law that says companies are FORCED to do extensive monitoring of its clients and people associated with customers. And we have an Organism that collects all this information, all data (which appear either in the official lists of terrorists or in magazines like "Hello"), and uses them in its pursuit of money laundering and terrorist financing. Whenever a corruption scandal is uncovered, we should be congratulated for the work done to uncover it. In the shadows, ensuring our security, they are watching us. And they act.
And occasionally, I wonder wether we've gone too far. Maybe some day I will find myself involved in one of these processes, just because a friend of mine had a facebook friend who was the brother of a someone's neighbor who had gone to class with someone that was arrested during a protest…
What do you think about?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada