Por
(Avui un post curtet, perquè em fa por allargar-me massa i que vosaltres, avorrits, deixeu de llegir-me)
Ahir estava dinant amb us vells amics. Feia molt de temps que no els veia, i el vi i la sobretaula es van allargar fins el vespre. Un plaer.
La conversa va girar, en molts moments, al voltant de la por. Estem tots vivint moments de canvi, d'incertesa davant del futur. Laboralment, no sabem què passarà demà. I fora de la feina, tampoc.
Identificar la por, no ja ens els altres (cosa fàcil!) sinó també en nosaltres mateixos (molt més difícil), pot ser dolorós i generar-nos rebuig, però és el primer pas per acceptar que podem millorar, que la nostra situació actual no és tan bona com volem creure, i que més enllà també hi ha vida. Només cal sortir del nostre raconet còmode.
Quin és el vostre raconet, allà d'on no us voleu moure per por al que hi ha més enllà? Podeu deixar els vostres comentaris.
 |
| (Gràcies, Celeste, per la foto) |
----------------------------------------------------------------------------------------------
Fear
(Today, a short post, because I'm scared that you get bored and stop reading it)
Yesterday I was having lunch with some old friends. It's been a long time since the last time we met, so wine and conversation lasted until evening. Pleasure.
Conversation was mainly about fear. We are all living times of change; times of uncertainty about the future. Uncertainty in our jobs, and out of them.
Identifying our fears, the ones that are hidden behind our happy face (which is much more harder) can be painful, but it's the first step to accept that we can improve, that our current situation is not as good as we pretend, and that there is life outside. We only need to go out of our comfortable nook.
What is your safety zone, your comfort box? Are you scared of moving off it?
You can leave your comments.
És cert que, quan ens plantegem un canvi a la nostra vida, ens assalta la incertesa sobre si fem bé o no, si millorarà la nostra situació o, al contrari, empitjorarà. És per això que moltes vegades, davant d'aquest neguit, aconseguim trobar les coses positives de la nostra situació actual i restar importància a les negatives. És en aquest moment quan hem de posar tots els pros i contres en una balança i veure què creiem que pesa més: la il·lusió/por d'una situació desconeguda o la comoditat/monotonia d'una de coneguda. És important, per sobre de tot, conèixer-nos a nosaltres mateixos.
ResponEliminamoltes gràcies pel teu comentari. afegeix els sentiments a la tria, i ja tenim el coctel dels embolics... sort en tenim de les intuïcions!
Elimina