Fa calor. És estiu.
Miro el blog i m'adono que fa gairebé dos mesos que no escric. I em sorprenc a mi mateix diente-me "el temps passa volant", com si fos el meu pare...
En 50 dies han passat moltes coses. Ha estat una successió de fets i de sentiments que han passat per davant del blog. No he parat.
Al meu voltant tot ha passat, també, molt ràpid: operacions i càncers de persones properes, reformes a casa, feines que vénen i feines que se'n van, vacances, una mort ben propera… i jo amb la sensació que m'agradaria controlar més el temps, que necessito parar.
I, de cop, aprofitant un moment de tranquil·litat, m'adono que he estat transmetent al meu voltant una sensació d'infelicitat, com si el que faig no m'agradés... Res més lluny de la realitat!!! estic encantat amb la vida que he triat, amb el projecte personal i professional que vaig construint, i amb les persones que tinc al costat en aquest viatge. Per això em va saber greu adonar-me que, de fet, només els parlava del que no va bé, aquell detallet que no quadra, sense compartir la felicitat.
Fa calor, i de vegades penso que l'estiu no hauria d'existir. Però, sense aquell moment de pausa, potser jo encara estaria queixant-me de quanta feina tinc, i de que no puc descansar, perquè no hauria tingut un moment per aturar-me i per adonar-me que, en efecte, tinc moltíssima sort de ser tant feliç, envoltat de les persones que més estimo. I en moments de tristor cmo aquest, quan notem la mort de ben aprop, és quan em proposo de totes totes aportar serenitat i pau.
Què compartiu, vosaltres, amb els que més estimeu? queixes? reclamacions? Alegries?
------------------------------------------------------------------------------------
(I'm sorry. Today, no English version. It's too hot in the Summer, and too late in the night. But next post will be available only in English. I promise)
Miro el blog i m'adono que fa gairebé dos mesos que no escric. I em sorprenc a mi mateix diente-me "el temps passa volant", com si fos el meu pare...
En 50 dies han passat moltes coses. Ha estat una successió de fets i de sentiments que han passat per davant del blog. No he parat.
Al meu voltant tot ha passat, també, molt ràpid: operacions i càncers de persones properes, reformes a casa, feines que vénen i feines que se'n van, vacances, una mort ben propera… i jo amb la sensació que m'agradaria controlar més el temps, que necessito parar.
I, de cop, aprofitant un moment de tranquil·litat, m'adono que he estat transmetent al meu voltant una sensació d'infelicitat, com si el que faig no m'agradés... Res més lluny de la realitat!!! estic encantat amb la vida que he triat, amb el projecte personal i professional que vaig construint, i amb les persones que tinc al costat en aquest viatge. Per això em va saber greu adonar-me que, de fet, només els parlava del que no va bé, aquell detallet que no quadra, sense compartir la felicitat.
Fa calor, i de vegades penso que l'estiu no hauria d'existir. Però, sense aquell moment de pausa, potser jo encara estaria queixant-me de quanta feina tinc, i de que no puc descansar, perquè no hauria tingut un moment per aturar-me i per adonar-me que, en efecte, tinc moltíssima sort de ser tant feliç, envoltat de les persones que més estimo. I en moments de tristor cmo aquest, quan notem la mort de ben aprop, és quan em proposo de totes totes aportar serenitat i pau.
Què compartiu, vosaltres, amb els que més estimeu? queixes? reclamacions? Alegries?
------------------------------------------------------------------------------------
(I'm sorry. Today, no English version. It's too hot in the Summer, and too late in the night. But next post will be available only in English. I promise)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada