Què tenen d'especial? What's so special?

(Avui publico només en anglès; era una promesa. El proper ja tornarà a ser en els dos idiomes. Disculpeu-me. Qui vulgui, pot posar la versió catalana als comentaris)

-------------------------------

Friends. What's de definition of this word? I don't know it, but I know who is in the list and who is not. I have some old friends, some recent friends, and even some former friends. How could I come with a single definition for all of them?

A friend touches my hearth. I am willing to cheer a drink with my friends in a wedding, but definitely I will not take the first step to cheer with someone who is not a friend of mine.

I really enjoy when a friend of mine is having fun, and I feel sorry when I am having more fun than my friends. But I know that being friends means my friends will enjoy when I'm having fun. 

I can show every single version of myself when I am with friends. If you are not a friend of mine, maybe I will only show one or two faces, the most polite ones, the most "social" ones, but not the entire myself.

I can say who is a friend of mine, who is going to be a friend of mine, and who is not. But I am not able to give a definition of the word "friend"...

Could you give one? What's ypur definition of "friend"?

Fa calor. És estiu.
Miro el blog i m'adono que fa gairebé dos mesos que no escric. I em sorprenc a mi mateix diente-me "el temps passa volant", com si fos el meu pare...

En 50 dies han passat moltes coses. Ha estat una successió de fets i de sentiments que han passat per davant del blog. No he parat.
Al meu voltant tot ha passat, també, molt ràpid: operacions i càncers de persones properes, reformes a casa, feines que vénen i feines que se'n van, vacances, una mort ben propera… i jo amb la sensació que m'agradaria controlar més el temps, que necessito parar.

I, de cop, aprofitant un moment de tranquil·litat, m'adono que he estat transmetent al meu voltant una sensació d'infelicitat, com si el que faig no m'agradés... Res més lluny de la realitat!!! estic encantat amb la vida que he triat, amb el projecte personal i professional que vaig construint, i amb les persones que tinc al costat en aquest viatge. Per això em va saber greu adonar-me que, de fet, només els parlava del que no va bé, aquell detallet que no quadra, sense compartir la felicitat.

Fa calor, i de vegades penso que l'estiu no hauria d'existir. Però, sense aquell moment de pausa, potser jo encara estaria queixant-me de quanta feina tinc, i de que no puc descansar, perquè no hauria tingut un moment per aturar-me i per adonar-me que, en efecte, tinc moltíssima sort de ser tant feliç, envoltat de les persones que més estimo. I en moments de tristor cmo aquest, quan notem la mort de ben aprop, és quan em proposo de totes totes aportar serenitat i pau.

Què compartiu, vosaltres, amb els que més estimeu? queixes? reclamacions? Alegries?

------------------------------------------------------------------------------------

(I'm sorry. Today, no English version. It's too hot in the Summer, and too late in the night. But next post will be available only in English. I promise)