Aturar-se per avançar millor

Aturar-se per avançar millor

"Ara no, que estic fent una altra cosa".

"Ja sé que és important, però és que això és urgent".

"Ja ho faré quan tingui temps".

En les diverses feines que faig em trobo molt sovint amb frases semblants a les anteriors. Els conceptes de planificació, organització o establiment de prioritats, per exemple, deixen de tenir sentit quan hi ha coses que no volem fer.

Dins nostre hi ha alguna cosa que ens diu que "hauríem de fer" alguna cosa en particular però, com que no volem fer-la, ens muntem tot un entramat d'impediments. I no ens aturem a adonar-nos del que realment volem fer i com volem fer-ho. Els impediments, les urgències, són missatges que ens enviem a nosaltres mateixos: no volem aturar-nos a prendre consciència de què fem i de què diem. I, simplement, diem una cosa i en fem una altra.

Has pensat mai realment què és el que et fa gaudir més a la teva vida? Quines coses estaries fent tot el dia, sense mirar el rellotge? Què faries si et toqués la loteria i no t'haguessis de preocupar pels diners? En què vols ser la millor? Què estàs disposada a fer, des d'ara mateix, per aconseguir-ho?

Sovint ens dediquem a treballar i a estudiar, a acumular hores de feina i títols, i ens oblidem de preguntar-nos amb quin objectiu fem el que fem. I moltes vegades ens oblidem de gaudir del camí que hem triat. Com si la nostra vida fos una successió de coses que no volem fer, però que "s'han de fer".

Quan vols començar a planificar el teu viatge? Quan començaràs a gaudir-ne? O prefereixes que et portin, per poder-te queixar quan el destí no sigui el que t'agrada?

No he vist millors resultats, especialment a nivell emocional, que quan una persona s'ha aturat un moment a mirar l'objectiu, ha triat el seu camí per arribar-hi, i ha començat a caminar.

Potser ara que ve l'estiu sigui un bon moment per fer aquesta aturada. Si vols, ho podem fer junts.

En què et puc ajudar?

Triar és llibertat

Triar és llibertat

Triar és el que ens fa lliures.

Som lliures al moment de decidir. Decidim el que volem.

Decidir, triar, elegir. Podem fer el que vulguem.

I, junt amb la responsabilitat de la tria, ens ve la sensació de llibertat, de saber que hem pres la millor decisió possible.

Quan triem, abandonem possibilitats. Quan triem, perdem opcions. I sabem, al moment de fer la tria, que la millor opció, amb tota la informació de què disposem, és justament la que triem. Sempre triem, doncs, el millor. 

Potser més endavant, si apareix nova informació (per exemple, conseqüències inesperades de la tria) pensem que en el seu moment no vam triar bé, que hi havia opcions millors. Però el cas és que això ERA fals, perquè al moment de triar no ho sabíem. I ara la tria ja està feta. Si en un futur hem de triar una cosa semblant, aleshores podrem incorporar la nova informació i, potser fer una tria diferent.

D'això se'n diu, també, aprenentatge. Que no invalida la certesa que sempre hem triat el millor. I aquesta certesa, aquest convenciment, és el que ens fa lliures de la pressió de la tria, del dolor per la pèrdua que significa renunciar al que no triem. Deixem de fer una cosa perquè hem triat lliurement de fer-ne una de millor. 

Quan, en algun moment, tinc la sensació que tinc obligacions, que no puc triar, i que només hi ha una opció possible, aleshores penso en les alternatives i m'adono que, de fet, i encara que costi, estic triant la millor opció. I torno a tenir la sensació que sóc jo qui tria la meva vida.

I vosaltres? teniu algun cop la sensació que no trieu? us sentiu arrossegats a fer alguna cosa que no voleu? què en penseu?

Sobrequalificats?

Sobrequalificats.

Anem a pams. Què significa "sobrequalificat"? Tenir més qualificacions de les necessàries.

A mi em sembla que estar sobrequalificat per a una feina és bo, perquè pots aportar més. Per exemple, creieu que el Girona, per exemple, renunciaria a fitxar Messi si li calgués un davanter? 

-No, miri, és que demanem un davanter que comenci, perquè paguem poc.
-Tranquils, els diners no són problema. M'agrada el Girona i m'agradaria col·laborar en el seu ascens a primera.
-Ho sento, però és que està sobrequalificat. En buscarem un que s'ajusti més a les nostres especificacions.

No ho crec. Més aviat estarien encantats del fitxatge.

I, no obstant, en molts altres àmbits es considera negatiu tenir "massa qualificacions", "massa preparació", "massa experiència", "massa edat"...

De què tenen por, els que busquen persones per cobrir llocs de feina? De contractar persones que poden fer la feina amb excel·lència, i una mica més? De tenir persones al seu càrrec amb més títols, experiència i edat que ells? De les comparacions? Que els acabin prenent el lloc?

Que no heu entès que, especialment dins l'empresa, l'evolució només és bona si ve per la via de la col·laboració? Que no ho veieu que el que fa gran un entrenador no és que sàpiga millor que ningú jugar en totes les posicions, sinó tenir el millor equip possible?

I després hi ha qui creu que no pot "rebaixar-se" a fer segons quines feines, perquè està sobrequalificat. Quina por et fa tenir 2 màsters i treballar rentant plats? Ho fas a casa, i et surt bé. I hi ha algú disposat a pagar-te per fer-ho. "I si em veu algú conegut?" Doncs el convides a provar-ho un temps. Tu, que has passat fred, calor, gana, set,... durant les vacances, -i n'has gaudit-, ara tens por que et vegin rentant plats, venent assegurances o agafant encàrrecs per telèfon? Que no veus que és una oportunitat per sortir de la rutina, per aprendre noves experiències, per aportar coses noves, i que a més et pagaran per fer-ho?

Potser les entrevistes de feina anirien millor si fossin de l'estil:
-Tens moltes més aptituds que les que calen per fer aquesta feina; com és que t'hi presentes? 
-Per això precisament vull fer aquesta feina: perquè sé que puc fer això... i molt més.
-Quan comences?

Estàs paralitzat? potser algunes distincions et podrien ajudar

(El títol d'aquest post no fa referència directa al tema, però si segueixes el fil trobaràs un escrit meu sobre això)

Fa dies que no escric res en aquest bloc, i no és per mandra, ni perquè no li trobi sentit. Tot el contrari. El cas és que, alhora, estic escrivint de tant en tant en un altre bloc, LifeHack, cosa que m'ocupa la major part del temps que dedico "a escriure". 

El problema és que allà només hi puc escriure en anglès, o sigui que potser estic perdent lectors (Maria, espero que no sigui el teu cas), però vull pensar que a casa nostra l'idioma no és, majoritàriament, un problema. I, al capdavall, sempre ens quedarà el traductor de Google...

Per si vols fer un cop d'ull al meu primer article a LifeHack, segueix el següent enllaç.

Espero els teus comentaris!! (i, si t'ha agradat, pots aprofitar per fer "like", i compartir-ho a les teves xarxes socials.

Finalment, m'agradaria saber de quins temes t'agradaria que parlés; potser entre tots podem aprofitar millor la oportunitat de disposar d'una plataforma com LifeHack per parlar i comentar tot allò que ens interessa. 


En què et puc ajudar?

Avui, el primer dia / Today, the first day

Avui, el primer dia

Avui he tornat a córrer. Turmell inflat i alegria més inflada encara. Ahir hi vaig pensar, i avui ho he fet. Mentre corria, atent al turmell esquerre i a cada passa que feia, he notat una punxada al turmell dret. El bo! 

I de sobte he pensat en tot l'esforç que el turmell dret ha estat fent de més durant aquestes quatre setmanes. Mentre jo mirava cada dia el turmell lesionat, li posava pomades, l'embenava amb cura, el turmell dret estava fent doble feina. He estat pensant tot el que no podia fer amb el turmell esquerre, mentre el dret feia la feina, junt amb els braços i les crosses dels amics.

I avui el turmell dret ha dit "Ei, que sóc aquí, i que potser que em cuidis!". Doncs sí. I moltes gràcies per la feina feta. Sense tu no hagués estat possible, i m'ha calgut començar a córrer per adonar-me del que m'ha permès caminar tot aquest temps.

Avui ha estat el primer dia. M'he proposat córrer 5 kilòmetres, i n'he fet 8. Amb compte, vigilant i agraint els suports que he anat rebent. 

Encara no estic al 100%, però ja he començat de nou. Un altre cop en camí. Volia esperar una mica més, estar segur que podria, no em volia arriscar a lesionar-me més. Però m'hi he posat, amb calma, a poc a poc i amb ganes. I ha estat genial! Quina felicitat, quan no m'escolto gaire a mi mateix i faig el que vull fer...

I tu? A què esperes per començar? Què hi guanyaràs, si no ho fas? Espero els teus comentaris...

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Today, the first day

Today I've been running again. Joy is greater than ankle pain. Yesterday I thought about running, and today I did. During the run, I was paying attention to my injured ankle and to every single step I was doing. And I noticed some pain in my right ankle. The healthy one!

And suddenly I thought of all the extra effort that my right ankle has been doing these last four weeks. I've been taking care of my injured ankle every day, massaging it, bandaging it, and meanwhile my right one has done double work. I've spent four weeks thinking about the things that I couldn't do due to my left ankle, while the right one was doing the job, along with my arms and a couple of crutches.

And today the right ankle said "Hey, I'm here, and maybe I also need your care". Well, yes . And thank you for the work done. It wouldn't have been possible without you, and this run makes me realize you have helped me all this time.

Today is the first day. I wanted to run 3 miles, and I've run 5. Taking care af every step, and watching and appreciating all the support I've received.

I'm still not 100% ok, but I started again. Again on track. I wanted to wait a little longer, just to make sure I was able; I did not want to risk injuring myself again. But I've done it, step by step, taking it easy but determined to keep running. And it's been great! Maybe happiness consists of not listening too much to myself and start doing what I want to do...

What about you? What are you waiting for to start? What will be your gain, if you don't move? I'm waiting for your comments...

Saber-se aturar / Time to stop

Saber parar

Acabo de venir del metge.

Diumenge passat, mentre pensava que estava tenint un dels millors entrenaments de la temporada, sense previ avís, em vaig fer mal al turmell. Feia sol i la platja estava plena de gent, però només una noia es va interessar per mi. "Gràcies, estic bé. Ara truco i vénen a buscar-me". El lloc de la Creu Roja tancat. Ningú em pot ajudar a trobar assistència. Al final, trucada al meu pare, la salvació. 

He estat 5 dies de repòs, aferrant-me al diagnòstic de la doctora: "No et moguis, divendres vés al metge, que et traurà la bena, i ja està". I avui he anat al metge. Però segueixo amb la bena, i 5 dies més de repòs. "Divendres que ve ja veurem". 

En 2 segons va canviar el meu ritme pre-marató. Però era un petit parèntesi. I en 2 minuts aquest parèntesi s'ha fet més gros. Una setmana més. M'imaginava sortint a córrer aquest cap de setmana, de mica en mica, i no podrà ser.

No sé si podré córrer la marató. Aquest any m'he preparat bé, he renovat vestuari (Gràcies, Wiggle), i ja ho tenia tot a punt. I el meu turmell esquerre ha vingut a dir-me que cal estar preparat per aturar-se en qualsevol moment, que de vegades l'entorn ens diu que les coses no es poden fer depressa i corrents. D'acord. T'escolto. Pren-te el temps que necessitis. Jo t'estaré esperant. 

Us escolteu? Com sabeu que ha arribat el moment de parar?

-----------------------------------------------------------------------------

Time to stop

I've just come from the doctor's

Last Sunday, I was having one of the best workouts in the season and, without warning, I hurt my left ankle. It was sunny and the beach was crowded, but only one girl cared for me. "Thanks, I'm fine. Just a phone call and a friend will come to pick me up". The Red Cross site was closed, and nobody else could help me to find assistance. Finally I call my father. A hero comes to rescue me...

I've been resting for five days, hoping the doctor was right: "Do not move , go visit the doctor next Friday, she will remove the bandage, and you''ll be fine". And today I went to the doctor. But I still have a bandage on my ankle, and need 5 more resting days. "See you next Friday".

After 2 seconds, my marathon training was over. I should have been just a break, a small rest. But today, after a 2-minutes visit, this break time has increased. A whole week. I've been dreaming of a Sunday run, just to restart my training, but i won't be that way.

I do not know whether I will be able to run the marathon. This year I trained a lot, I have renewed my running closet (Thanks, Wiggle), and I had everything ready. And my ankle has come to tell me that I must be prepared to stop at any time, that sometimes things things can not be done quickly, in a hurry. OK. I'm listening to you. Take your time. I'll be waiting for you.

Do you listen to yourselves? How do you know that it is time to stop?

Flux

Flux

Quan tot flueix, tot va bé. Al mar, en un dia de calma, em deixo portar pel moviment suau de l'aigua, observant els peixos i la sorra. No estic al mar; sóc mar. Em deixo portar pel flux, el corrent, allà on em porti. I no només al mar: els sopars de pizza dels divendres, quan corro. De vegades estic en el flux de la feina, i ja no sóc jo; sóc un consultor, o un coach, o un professor. Flueixo.

I, de sobte, en un instant, ve aquella onada que et trenca el flux, una rampa al bessó, un comentari de l'altre que et trenca aquella immersió que tenies. Per què justament ara? Per que a mi?

Els trencaments del flux m'ajuden a moure'm, a canviar alguna cosa. S'ha trencat l'equilibri, i ja no tornarà. És el moment de buscar un nou equilibri, de fer coses diferents, de comprendre que tinc l'oportunitat d'aprofitar el trencament, de pensar, dir i actuar de forma diferent. Com a éssers vius estem sempre movent-nos (podríem viure amb el cor aturat?) i de vegades pensem que només podem fer un sol tipus de moviment, aquell amb què ens sentim còmodes. Quan es trenca el flux, tenim l'oportunitat de moure'ns diferent, i descobrir que podem tornar a fluir en la nova situació. En un equilibri dinàmic, atent als nous equilibris que anem trobant. Podem decidir.

Podem decidir ser aturats; podem decidir ser buscadors de feina; podem decidir ser creadors de feina; podem decidir fer el que vulguem, i trobar la manera que això ens doni diners. I podem fluir en cada decisió que prenguem.

Com vius els trencaments del flux? Què et mou? Si vols, pots compartir-ho als comentaris...

(PD Gràcies, Abiwell, per recordar-me que ens movem)

Crònica de "Converses de futur" / Chronicle of "Conversations about future"

Crònica de "Converses de futur"

Dimarts passat vaig assistir a la primera "Converses de futur", patrocinades per Banc Sabadell. Va ser una experiència molt interessant, que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un recull de sensacions viscudes, frases escoltades i accions observades mentre era allà. Espero que us faci pensar, i gaudiu d'aquesta crònica de la conversa entre Dídac Lee i Toni Segarra tant com jo ho vaig fer.


19:00 - Hora de la cita, al Convent dels Àngels de Barcelona.

19:02 - Arribo al lloc, patint per fer tard (què em passa a mi, que no vull fer mai tard?). M'adono que no porto els candaus de la bicicleta. Resignat, penso que el millor és tornar a casa, per no arriscar-me a perdre el meu mitjà de transport.

19:03 - Decideixo preguntar al vigilant de l'entrada si puc deixar la bicicleta en algun lloc. Descobreixo la gran predisposició i amabilitat d'aquell senyor, que de seguida troba la solució. Em vigilaran la bicicleta perquè pugui assistir a l'acte. Els estels -i els homes de gris- estan alineats. Gràcies!

19:05 - Control d'entrada amb Ipad. La sessió promet. I guarda-roba de franc. Molta gent. Això és un bar? per què tantes ampolles de gin?

19:15 - He comprovat que les begudes són, també, de franc. Em prendria un gintònic de Seagram's, tal com recomana el meu amic Fernando, però fa 3 mesos que l'entrenament per la marató i l'alcohol són incompatibles; demano una tònica. Dec ser l'únic. Les copes-baló són a les mans de gairebé tothom.

19:16 - Faig una ronda per la sala i tasto tots els aperitius que hi ha (el que hagi de venir, que m'enganxi amb la panxa plena). Veig unes taules amb quaderns i llapis per fer anotacions. N'agafo un, i em quedo amb les ganes d'agafar-ne més per fer un regal als meus fills.

19:25 - Sense bateria al mòbil. L'oportunitat perfecta per escoltar i mirar. També dec ser l'únic que mira al voltant. Som en una església, d'estil gòtic, però a tothom sembla que li és igual.

19:30 - Comença la conversa: els dos protagonistes, a la zona de l'altar. Els altres, asseguts en cubs, a la zona dels fidels. Gent dreta al darrere, i alguns cubs buits. 

19:31 - Començo a anotar frases que van dient els dos protagonistes, i ja no pararé de fer-ho durant tota l'estona. Quan una frase m'arriba, l'anoto literalment:
   "Estudia algo que no sirva para nada, y así tendrás que emprender" (Toni Segarra)
   "O eres diferente, o eres barato" (Guy Kawasaki)
   "Muchas veces no soy consciente de estar trabajando" (Toni Segarra)
   "Quien encuentra un trabajo que le apasiona, no vuelve a trabajar en su vida" (Confuci)
   "¿Cuánto tiempo dedicamos a buscar las vocaciones?" (Dídac Lee)
   "Emprendedor: transforma una idea en una realidad, asumiendo un riesgo" (Dídac Lee)
   "En según qué clases, el que debería tomar medicación es el que presta atención" (Toni Segarra)
   "Las carreras de Humanidades proporcionan perspectiva" (Toni Segarra)
   "Si no hubiera habido la prueba y error, jamás habría encontrado una vocación" (Dídac Lee)
   "¡No tenemos una sola vocación! Por tanto, no es tan difícil encontrar una" (Toni Segarra)
   "Ideas, las hay a montones. Y, si no tienes ideas, copia" (Toni Segarra)
   "Lo primero que comunica es el producto" (Toni Segarra)
   "La paternidad de la idea da igual" (Toni Segarra)
   "Al final, es un tema de ejecución de la idea" (Dídac Lee)
   "Uno de los motivos por los que fundé la empresa fue porque encontré a mi socio. Somos compatibles y complementarios" (Toni Segarra; però podria haver estat una frase meva, quan penso en IAMES i en Toni Cuminal)
   "Si vas sol, aniràs ràpid; si vas acompanyat, arribaràs lluny. I, si vas acompanyat de qui pot anar sol, arribaràs lluny ràpidament" (Dídac Lee)
   "Un projecte ha de ser Gran, Il·lusionant i Rentable" (Dídac Lee. L'acrònim em fa pensar que, perquè un projecte funcioni, ha de suposar un GIR)
   "Ya no vivimos en un mundo de Sota, Caballo y Rey. Hay que dejar de tratar de conservar los antiguos esquemas" (Toni Segarra)
   "Te vas a tener que dedicar 10.000 horas. Más vale que las quieras trabajar" (Toni Segarra)
   "Se aprende imitando" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. Una frase que contiene la esencia del emprendedor: la adaptación" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - S'acaba la sessió, i tinc la sort de ser el primer en recollir la jaqueta del guarda-roba. Recullo la bici, agraeixo la feina al vigilant de la porta (diria que s'ha sorprès de l'encaixada de mans), i torno cap a casa després de prendre'm la segona tònica i fer una ronda de comiat als canapès.


Quina frase us ha arribat més? Quina frase afegiríeu? Espero els teus comentaris...


-----------------------------------------------------------------------------------
 Chronicle of "Conversations about future"

Last Tuesday I attended the first "Conversations about future", sponsored by Banc Sabadell . It was a very interesting experience that I would like to share with you .I hope you enjoy this chronicle of the conversation between Dídac Lee and Toni Segarra as much as I did .


19:00 - Time of the event , at The Angels' Convent, downtown Barcelona.

19:02 - I arrive at the place. It's two minutes late (why I don't like being late?). I realize I forgot the bicycle locks. I think it 's best to go home, because the risk of losing my bike is too high.

19:03 - I decide to ask the security guard if I can check the bike somewhere. I Discover the great willingness and kindness of that gentleman, who immediately comes up with a solution. My bike will watched by a guard during the meeting, so I can attend it. It looks like stars -and the men in grey- are aligned. Thank you!

19:05 - Check in control with iPad. Wow. And wardrobe for free. thumbs up!. Lots of people. Hey, is that a bar? and it's plenty of Gin bottles.

19:15 - I've found that drinks are also for free. I'd like to order a Seagram 's gintonic, as recommended by my friend Fernando, but 3 months training for the marathon and alcohol are incompatible, so I order tonic water. I must be the only one. The balloon - glasses are in the hands of almost everyone .

19:16 - I walk around and taste all the snacks there. I see a table with notebooks and pencils and pick one of each. I'd like to take some more as a gift for my children, but I dare not.

19:25 - My smartphone's battery is 0%. It's the perfect opportunity to listen and watch. Again, I must be the only one looking around  We are in Gothic church, but it seems that nobody cares.

19:30 - The conversation starts. The two players in the area of the altar. The rest of us, sitting on stools. Some people is standing up, though there are some free stools.

19:31 - I start writing down sentences that the two protagonists are saying. Everytime a phrase touches me, I write it down:
   "You must study something that is useless , so you'll have to be an entrepreneur" (Toni Segarra)
   "You are either different, or cheap" (Guy Kawasaki )
   "Sometimes I don't notice I am actually working" (Toni Segarra)
   "He who finds a job that excites him, does not return to work on his life" (Confucius)
   "How long do we spend looking for a passion?" (Dídac Lee)
   "Entrepreneur: someone transforming an idea into a reality, by undertaking some risks" (Dídac Lee)
   "In some lectures, those who need medication are the ones that are actually attending them"(Toni Segarra)
   "The study of Humanities provides perspective" (Toni Segarra)
   "If there had been no trial&error, I would never have found a passion" (Dídac Lee)
   "We do not have a single passion! Therefore, it is not so difficult to find one" (Toni Segarra)
   "It's plenty of oideas everywhere. And, if you have no ideas, just copy" (Toni Segarra)
   "Your product is the main source of communication" (Toni Segarra)
   "Ownership of an idea does not matter" (Toni Segarra)
   "At the end of the day, it is a matter of implementing the idea" (Dídac Lee)
   "One of the reasons why I founded the company was because I met my partner. We are compatible and complementary" (Toni Segarra, but it could have been my sentence, thinking of IAMES and Toni Cuminal)
   " If you go alone you'll go fast; if you don't, you'll arrive far away. And if you are surrounded by people that can go on their own, you'll arrive farther and faster" (Dídac Lee)
   "A project must be Big, Exciting and Profitable" (Dídac Lee. Acronym for these words is the Catalan word for TWIST, which is something that every project must make)
   " We no longer live in a certain world. We all should stop trying to preserve old patterns" (Toni Segarra)
   "You're going to have to spend 10,000 hours working. You better love that work" (Toni Segarra)
   "People learn by imitating" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. A phrase that contains the essence of entrepreneurship: adaptation" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - Session ends, and I am lucky to be the first in the line for the wardrobe. Take my bike, thank the guardian (is he surprised about the handshake?), and go back home after a second tonic water and some extra snacks.



What is your favourite sentence? How do you feel about that? I welcome your comments ...

Por / Fear

Por

(Avui un post curtet, perquè em fa por allargar-me massa i que vosaltres, avorrits, deixeu de llegir-me)

Ahir estava dinant amb us vells amics. Feia molt de temps que no els veia, i el vi i la sobretaula es van allargar fins el vespre. Un plaer.

La conversa va girar, en molts moments, al voltant de la por. Estem tots vivint moments de canvi, d'incertesa davant del futur. Laboralment, no sabem què passarà demà. I fora de la feina, tampoc.

 

Identificar la por, no ja ens els altres (cosa fàcil!) sinó també en nosaltres mateixos (molt més difícil), pot ser dolorós i generar-nos rebuig, però és el primer pas per acceptar que podem millorar, que la nostra situació actual no és tan bona com volem creure, i que més enllà també hi ha vida. Només cal sortir del nostre raconet còmode.

Quin és el vostre raconet, allà d'on no us voleu moure per por al que hi ha més enllà?  Podeu deixar els vostres comentaris.

(Gràcies, Celeste, per la foto)

----------------------------------------------------------------------------------------------

Fear

(Today, a short post, because I'm scared that you get bored and stop reading it)

Yesterday I was having lunch with some old friends. It's been a long time since the last time we met, so wine and conversation lasted until evening. Pleasure.

Conversation was mainly about fear. We are all living times of change; times of uncertainty about the future. Uncertainty in our jobs, and out of them.

Identifying our fears, the ones that are hidden behind our happy face (which is much more harder) can be painful, but it's the first step to accept that we can improve, that our current situation is not as good as we pretend, and that there is life outside. We only need to go out of our comfortable nook.

What is your safety zone, your comfort box? Are you scared of moving off it?

You can leave your comments.