Triar és llibertat

Triar és llibertat

Triar és el que ens fa lliures.

Som lliures al moment de decidir. Decidim el que volem.

Decidir, triar, elegir. Podem fer el que vulguem.

I, junt amb la responsabilitat de la tria, ens ve la sensació de llibertat, de saber que hem pres la millor decisió possible.

Quan triem, abandonem possibilitats. Quan triem, perdem opcions. I sabem, al moment de fer la tria, que la millor opció, amb tota la informació de què disposem, és justament la que triem. Sempre triem, doncs, el millor. 

Potser més endavant, si apareix nova informació (per exemple, conseqüències inesperades de la tria) pensem que en el seu moment no vam triar bé, que hi havia opcions millors. Però el cas és que això ERA fals, perquè al moment de triar no ho sabíem. I ara la tria ja està feta. Si en un futur hem de triar una cosa semblant, aleshores podrem incorporar la nova informació i, potser fer una tria diferent.

D'això se'n diu, també, aprenentatge. Que no invalida la certesa que sempre hem triat el millor. I aquesta certesa, aquest convenciment, és el que ens fa lliures de la pressió de la tria, del dolor per la pèrdua que significa renunciar al que no triem. Deixem de fer una cosa perquè hem triat lliurement de fer-ne una de millor. 

Quan, en algun moment, tinc la sensació que tinc obligacions, que no puc triar, i que només hi ha una opció possible, aleshores penso en les alternatives i m'adono que, de fet, i encara que costi, estic triant la millor opció. I torno a tenir la sensació que sóc jo qui tria la meva vida.

I vosaltres? teniu algun cop la sensació que no trieu? us sentiu arrossegats a fer alguna cosa que no voleu? què en penseu?

Sobrequalificats?

Sobrequalificats.

Anem a pams. Què significa "sobrequalificat"? Tenir més qualificacions de les necessàries.

A mi em sembla que estar sobrequalificat per a una feina és bo, perquè pots aportar més. Per exemple, creieu que el Girona, per exemple, renunciaria a fitxar Messi si li calgués un davanter? 

-No, miri, és que demanem un davanter que comenci, perquè paguem poc.
-Tranquils, els diners no són problema. M'agrada el Girona i m'agradaria col·laborar en el seu ascens a primera.
-Ho sento, però és que està sobrequalificat. En buscarem un que s'ajusti més a les nostres especificacions.

No ho crec. Més aviat estarien encantats del fitxatge.

I, no obstant, en molts altres àmbits es considera negatiu tenir "massa qualificacions", "massa preparació", "massa experiència", "massa edat"...

De què tenen por, els que busquen persones per cobrir llocs de feina? De contractar persones que poden fer la feina amb excel·lència, i una mica més? De tenir persones al seu càrrec amb més títols, experiència i edat que ells? De les comparacions? Que els acabin prenent el lloc?

Que no heu entès que, especialment dins l'empresa, l'evolució només és bona si ve per la via de la col·laboració? Que no ho veieu que el que fa gran un entrenador no és que sàpiga millor que ningú jugar en totes les posicions, sinó tenir el millor equip possible?

I després hi ha qui creu que no pot "rebaixar-se" a fer segons quines feines, perquè està sobrequalificat. Quina por et fa tenir 2 màsters i treballar rentant plats? Ho fas a casa, i et surt bé. I hi ha algú disposat a pagar-te per fer-ho. "I si em veu algú conegut?" Doncs el convides a provar-ho un temps. Tu, que has passat fred, calor, gana, set,... durant les vacances, -i n'has gaudit-, ara tens por que et vegin rentant plats, venent assegurances o agafant encàrrecs per telèfon? Que no veus que és una oportunitat per sortir de la rutina, per aprendre noves experiències, per aportar coses noves, i que a més et pagaran per fer-ho?

Potser les entrevistes de feina anirien millor si fossin de l'estil:
-Tens moltes més aptituds que les que calen per fer aquesta feina; com és que t'hi presentes? 
-Per això precisament vull fer aquesta feina: perquè sé que puc fer això... i molt més.
-Quan comences?

Què podem aprendre dels que corren / what to learn from running

Què en podem aprendre, dels que corren?

Córrer està de moda. Només cal mirar al voltant i t'adonaràs que els carrers són plens de gent que passa corrent amb aquelles samarretes llampants totes xopes, mentre riuen i beuen coses massa dolces com per ser saludables...

Us confesso que jo corro, i n'estic orgullós, i córrer m'ha ensenyat algunes lliçons útils. No només per anar més ràpid, sinó també per tenir una vida millor. Així que potser sigueu corredors, o potser no, però en qualsevol cas hi ha moltes lliçons útils que es poden aprendre d'aquest esport de masses. Aquí en teniu 10:

1 . No cal res per començar a córrer

Bé, potser les vambes; no sembla gaire còmode, això de córrer amb sabates de sola... Però en general, per córrer només cal córrer.

Com a empresari, de vegades he estat estudiant l'èxit potencial d'un pla de negocis. I l'única forma real de provar que serà un èxit és per iniciar-lo. Així que sortiu, i a córrer; és més fàcil i més barat del que creieu!

2 . La bona notícia arriba al final

Durant una cursa llarga, diguem 10 kilòmetres o més, algunes persones comencen a un ritme molt ràpid, només per descobrir qualsevol signe de força els ha abandonat quan encara són a la meitat de la cursa. Així que comenceu a poc a poc, centreu-vos en el final, en la recompensa que tindreu -refrescs, l'abraçada de la família, o el que us fa sentir bé. I seguiu endavant . Al capdavall, voleu anar ràpid, o preferiu arribar a destins llunyans?

3 . Escolteu el vostre cos

De vegades creieu que podeu amb tot, oi? La feina, la família, els amics, la vida social ... i després d'un temps, el vostre cos comença a queixar-se i sentiu aquell mal d'esquena, o potser una mica de mal de cap de tant en tant. Els corredors escolten el seu cos, i si cal corren més a poc a poc. El teu cos parla, de vegades molt fort, o sigui que més valdria escoltar-lo abans no sigui massa tard .

4 . Parleu amb el vostre cos

Alguna vegada heu demanat als vostres malucs que us ajudin durant una cursa, perquè esteu notant que les cames soles ja no poden seguir el ritme?

Aquesta és una de les més grans lliçons que podem aprendre de córrer: el teu cos t'escolta. Només cal indicar-li per què i per a què esteu corrent, i segur que el vostre cos acceptarà de bon gra un extra de treball.

Es tracta, doncs, d'un diàleg entre tu i el teu cos, el el que cada part pren consciència dels desitjos i de les necessitats dels altres. I llavors us adonareu que el vostre cos és més hàbil del que us penseu, i que és capaç d'assolir el que semblava inabastable .

Alguna vegada heu demanat ajuda a la feina, explicant per què i per a què? La majoria de les vegades, funciona!

5 . Gaudiu de les fites assolides

Córrer, i la vida en general, és ja de per si massa exigent, així que serà millor que no afegiu demandes addicionals. Heu corregut ja un kilòmetre? Molt bé! Gaudim-ne, i a pel segon.

Els corredors que només miren quants kilòmetres falten encara fins la línia d'arribada, difícilment aconseguiran creuar-la. Així doncs, celebreu. I seguiu endavant.

6 . Manteniu-vos lluny d'addiccions

No estic parlant de l'addicció a certes substàncies, siguin legals o no, sinó de l'addicció a córrer. Els corredors se senten bé estant en marxa, i podrien tenir la temptació de córrer més i més. Però la vida és una altra cosa. Per exemple, no córrer.

Ets addicte a córrer (o a la feina, o a sortir de festa)? Millor respira profundament i relaxa't una estona. Per si de cas.

7 . Podeu gaudir estant sols i anant en grup

Es pot córrer sol. Només tu i la carretera. És un dels millors moments per prendre consciència d'un mateix, celebrant la vida. Les meves millors idees sorgeixen mentre corro sol, ja que la meva ment, igual que la resta del cos, està lliure per passejar i explorar nous camins.

I també es pot córrer en equip. És una molt bona oportunitat d'adaptar el propi ritme al dels altres, demanant ajuda si cal, o bé aportant unes paraules d'alè als corredors més cansats. Corrent amb altra gent he descobert que puc gaudir igual d'una cursa feta a 7 minuts per kilòmetre o a 4. Córrer en grup m'ajuda a descobrir que puc canviar i seguir gaudint.

8. Els reptes no són en contra de res

No cal vèncer el cronòmetre. No cal vèncer el vostre amic. Córrer no és "tu contra el món". Córrer és tot el contrari: amb les habilitats de cadascú, es comença a practicar i els resultats van venint tot sols. 

Voleu córrer? Doncs gaudiu-ne. Feu vostre el lema olímpic de "Citius, Altius, Fortius" (més ràpid, més alt, més fort) i endavant. Celebreu els vostres èxits. I no us oblideu de celebrar les ocasions que no us heu superat, perquè són el senyal que sou persones humanes, i no pas una màquina de córrer.

9 . Establir objectius millora el rendiment

De vegades és bo " simplement córrer", però l'establiment d'objectius clars ajuda a fer el seguiment del rendiment i, per tant, celebrar els èxits que aneu assolint . Tingueu en compte que un objectiu ha de ser "SMART" (és a dir, Simple, Mesurable, Assolible, Realista i en un Temps limitat) si volem que sigui eficaç. "Acabar una marató després d'un pla de setze setmanes" podria ser un objectiu a assolir, mentre que "Ser el millor corredor " no ho és . En absolut. Per tant, tingueu cura a l'hora d'establir els objectius. Però establiu-ne.

I, per descomptat, no us oblideu de fer públics els vostres objectius, perquè tothom al vostre voltant us pugui donar suport. Eviteu els pessimistes.

10 . Primer, la funcionalitat. Després, la imatge

Tant si sou fashion-victims com si no, la funció va primer a l'hora de triar què us cal per córrer. Us cal un parell nou de vambes? Emproveu-vos-en com a mínim 10 parells, i trieu les més còmodes.  Després, si voleu, ja preguntareu en quins colors les tenen.

Una cursa no és una desfilada -encara que de vegades podria semblar-ho- i potser aquella samarreta nova us farà patir durant la cursa; quan aneu de compres, vigileu què demaneu.

Per descomptat no estic dient que la imatge no és important. M'encanta quan la meva dona em diu "se't veu molt bé, amb aquestes malles noves", però això no servirà de gaire si als dos minuts el que porto es converteix en una tortura. Seguir endavant és molt més important. Com en la vida real.

Espero que algunes d'aquestes 10 lliçons us ajudin a tenir millors curses i millor vida.

En sabeu alguna altra? Us agradaria compartir-les? Espero amb interès els vostres comentaris!

-----------------------------------------------------------------------

What can we learn from running?

http://www.lifehack.org/articles/lifestyle/10-lessons-learn-from-running.html

Crònica de "Converses de futur" / Chronicle of "Conversations about future"

Crònica de "Converses de futur"

Dimarts passat vaig assistir a la primera "Converses de futur", patrocinades per Banc Sabadell. Va ser una experiència molt interessant, que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un recull de sensacions viscudes, frases escoltades i accions observades mentre era allà. Espero que us faci pensar, i gaudiu d'aquesta crònica de la conversa entre Dídac Lee i Toni Segarra tant com jo ho vaig fer.


19:00 - Hora de la cita, al Convent dels Àngels de Barcelona.

19:02 - Arribo al lloc, patint per fer tard (què em passa a mi, que no vull fer mai tard?). M'adono que no porto els candaus de la bicicleta. Resignat, penso que el millor és tornar a casa, per no arriscar-me a perdre el meu mitjà de transport.

19:03 - Decideixo preguntar al vigilant de l'entrada si puc deixar la bicicleta en algun lloc. Descobreixo la gran predisposició i amabilitat d'aquell senyor, que de seguida troba la solució. Em vigilaran la bicicleta perquè pugui assistir a l'acte. Els estels -i els homes de gris- estan alineats. Gràcies!

19:05 - Control d'entrada amb Ipad. La sessió promet. I guarda-roba de franc. Molta gent. Això és un bar? per què tantes ampolles de gin?

19:15 - He comprovat que les begudes són, també, de franc. Em prendria un gintònic de Seagram's, tal com recomana el meu amic Fernando, però fa 3 mesos que l'entrenament per la marató i l'alcohol són incompatibles; demano una tònica. Dec ser l'únic. Les copes-baló són a les mans de gairebé tothom.

19:16 - Faig una ronda per la sala i tasto tots els aperitius que hi ha (el que hagi de venir, que m'enganxi amb la panxa plena). Veig unes taules amb quaderns i llapis per fer anotacions. N'agafo un, i em quedo amb les ganes d'agafar-ne més per fer un regal als meus fills.

19:25 - Sense bateria al mòbil. L'oportunitat perfecta per escoltar i mirar. També dec ser l'únic que mira al voltant. Som en una església, d'estil gòtic, però a tothom sembla que li és igual.

19:30 - Comença la conversa: els dos protagonistes, a la zona de l'altar. Els altres, asseguts en cubs, a la zona dels fidels. Gent dreta al darrere, i alguns cubs buits. 

19:31 - Començo a anotar frases que van dient els dos protagonistes, i ja no pararé de fer-ho durant tota l'estona. Quan una frase m'arriba, l'anoto literalment:
   "Estudia algo que no sirva para nada, y así tendrás que emprender" (Toni Segarra)
   "O eres diferente, o eres barato" (Guy Kawasaki)
   "Muchas veces no soy consciente de estar trabajando" (Toni Segarra)
   "Quien encuentra un trabajo que le apasiona, no vuelve a trabajar en su vida" (Confuci)
   "¿Cuánto tiempo dedicamos a buscar las vocaciones?" (Dídac Lee)
   "Emprendedor: transforma una idea en una realidad, asumiendo un riesgo" (Dídac Lee)
   "En según qué clases, el que debería tomar medicación es el que presta atención" (Toni Segarra)
   "Las carreras de Humanidades proporcionan perspectiva" (Toni Segarra)
   "Si no hubiera habido la prueba y error, jamás habría encontrado una vocación" (Dídac Lee)
   "¡No tenemos una sola vocación! Por tanto, no es tan difícil encontrar una" (Toni Segarra)
   "Ideas, las hay a montones. Y, si no tienes ideas, copia" (Toni Segarra)
   "Lo primero que comunica es el producto" (Toni Segarra)
   "La paternidad de la idea da igual" (Toni Segarra)
   "Al final, es un tema de ejecución de la idea" (Dídac Lee)
   "Uno de los motivos por los que fundé la empresa fue porque encontré a mi socio. Somos compatibles y complementarios" (Toni Segarra; però podria haver estat una frase meva, quan penso en IAMES i en Toni Cuminal)
   "Si vas sol, aniràs ràpid; si vas acompanyat, arribaràs lluny. I, si vas acompanyat de qui pot anar sol, arribaràs lluny ràpidament" (Dídac Lee)
   "Un projecte ha de ser Gran, Il·lusionant i Rentable" (Dídac Lee. L'acrònim em fa pensar que, perquè un projecte funcioni, ha de suposar un GIR)
   "Ya no vivimos en un mundo de Sota, Caballo y Rey. Hay que dejar de tratar de conservar los antiguos esquemas" (Toni Segarra)
   "Te vas a tener que dedicar 10.000 horas. Más vale que las quieras trabajar" (Toni Segarra)
   "Se aprende imitando" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. Una frase que contiene la esencia del emprendedor: la adaptación" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - S'acaba la sessió, i tinc la sort de ser el primer en recollir la jaqueta del guarda-roba. Recullo la bici, agraeixo la feina al vigilant de la porta (diria que s'ha sorprès de l'encaixada de mans), i torno cap a casa després de prendre'm la segona tònica i fer una ronda de comiat als canapès.


Quina frase us ha arribat més? Quina frase afegiríeu? Espero els teus comentaris...


-----------------------------------------------------------------------------------
 Chronicle of "Conversations about future"

Last Tuesday I attended the first "Conversations about future", sponsored by Banc Sabadell . It was a very interesting experience that I would like to share with you .I hope you enjoy this chronicle of the conversation between Dídac Lee and Toni Segarra as much as I did .


19:00 - Time of the event , at The Angels' Convent, downtown Barcelona.

19:02 - I arrive at the place. It's two minutes late (why I don't like being late?). I realize I forgot the bicycle locks. I think it 's best to go home, because the risk of losing my bike is too high.

19:03 - I decide to ask the security guard if I can check the bike somewhere. I Discover the great willingness and kindness of that gentleman, who immediately comes up with a solution. My bike will watched by a guard during the meeting, so I can attend it. It looks like stars -and the men in grey- are aligned. Thank you!

19:05 - Check in control with iPad. Wow. And wardrobe for free. thumbs up!. Lots of people. Hey, is that a bar? and it's plenty of Gin bottles.

19:15 - I've found that drinks are also for free. I'd like to order a Seagram 's gintonic, as recommended by my friend Fernando, but 3 months training for the marathon and alcohol are incompatible, so I order tonic water. I must be the only one. The balloon - glasses are in the hands of almost everyone .

19:16 - I walk around and taste all the snacks there. I see a table with notebooks and pencils and pick one of each. I'd like to take some more as a gift for my children, but I dare not.

19:25 - My smartphone's battery is 0%. It's the perfect opportunity to listen and watch. Again, I must be the only one looking around  We are in Gothic church, but it seems that nobody cares.

19:30 - The conversation starts. The two players in the area of the altar. The rest of us, sitting on stools. Some people is standing up, though there are some free stools.

19:31 - I start writing down sentences that the two protagonists are saying. Everytime a phrase touches me, I write it down:
   "You must study something that is useless , so you'll have to be an entrepreneur" (Toni Segarra)
   "You are either different, or cheap" (Guy Kawasaki )
   "Sometimes I don't notice I am actually working" (Toni Segarra)
   "He who finds a job that excites him, does not return to work on his life" (Confucius)
   "How long do we spend looking for a passion?" (Dídac Lee)
   "Entrepreneur: someone transforming an idea into a reality, by undertaking some risks" (Dídac Lee)
   "In some lectures, those who need medication are the ones that are actually attending them"(Toni Segarra)
   "The study of Humanities provides perspective" (Toni Segarra)
   "If there had been no trial&error, I would never have found a passion" (Dídac Lee)
   "We do not have a single passion! Therefore, it is not so difficult to find one" (Toni Segarra)
   "It's plenty of oideas everywhere. And, if you have no ideas, just copy" (Toni Segarra)
   "Your product is the main source of communication" (Toni Segarra)
   "Ownership of an idea does not matter" (Toni Segarra)
   "At the end of the day, it is a matter of implementing the idea" (Dídac Lee)
   "One of the reasons why I founded the company was because I met my partner. We are compatible and complementary" (Toni Segarra, but it could have been my sentence, thinking of IAMES and Toni Cuminal)
   " If you go alone you'll go fast; if you don't, you'll arrive far away. And if you are surrounded by people that can go on their own, you'll arrive farther and faster" (Dídac Lee)
   "A project must be Big, Exciting and Profitable" (Dídac Lee. Acronym for these words is the Catalan word for TWIST, which is something that every project must make)
   " We no longer live in a certain world. We all should stop trying to preserve old patterns" (Toni Segarra)
   "You're going to have to spend 10,000 hours working. You better love that work" (Toni Segarra)
   "People learn by imitating" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. A phrase that contains the essence of entrepreneurship: adaptation" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - Session ends, and I am lucky to be the first in the line for the wardrobe. Take my bike, thank the guardian (is he surprised about the handshake?), and go back home after a second tonic water and some extra snacks.



What is your favourite sentence? How do you feel about that? I welcome your comments ...