Triar és llibertat
Triar és el que ens fa lliures.
Som lliures al moment de decidir. Decidim el que volem.
Decidir, triar, elegir. Podem fer el que vulguem.
I, junt amb la responsabilitat de la tria, ens ve la sensació de llibertat, de saber que hem pres la millor decisió possible.
Quan triem, abandonem possibilitats. Quan triem, perdem opcions. I sabem, al moment de fer la tria, que la millor opció, amb tota la informació de què disposem, és justament la que triem. Sempre triem, doncs, el millor.
Potser més endavant, si apareix nova informació (per exemple, conseqüències inesperades de la tria) pensem que en el seu moment no vam triar bé, que hi havia opcions millors. Però el cas és que això ERA fals, perquè al moment de triar no ho sabíem. I ara la tria ja està feta. Si en un futur hem de triar una cosa semblant, aleshores podrem incorporar la nova informació i, potser fer una tria diferent.
D'això se'n diu, també, aprenentatge. Que no invalida la certesa que sempre hem triat el millor. I aquesta certesa, aquest convenciment, és el que ens fa lliures de la pressió de la tria, del dolor per la pèrdua que significa renunciar al que no triem. Deixem de fer una cosa perquè hem triat lliurement de fer-ne una de millor.
Quan, en algun moment, tinc la sensació que tinc obligacions, que no puc triar, i que només hi ha una opció possible, aleshores penso en les alternatives i m'adono que, de fet, i encara que costi, estic triant la millor opció. I torno a tenir la sensació que sóc jo qui tria la meva vida.
I vosaltres? teniu algun cop la sensació que no trieu? us sentiu arrossegats a fer alguna cosa que no voleu? què en penseu?
