Què podem aprendre dels que corren / what to learn from running

Què en podem aprendre, dels que corren?

Córrer està de moda. Només cal mirar al voltant i t'adonaràs que els carrers són plens de gent que passa corrent amb aquelles samarretes llampants totes xopes, mentre riuen i beuen coses massa dolces com per ser saludables...

Us confesso que jo corro, i n'estic orgullós, i córrer m'ha ensenyat algunes lliçons útils. No només per anar més ràpid, sinó també per tenir una vida millor. Així que potser sigueu corredors, o potser no, però en qualsevol cas hi ha moltes lliçons útils que es poden aprendre d'aquest esport de masses. Aquí en teniu 10:

1 . No cal res per començar a córrer

Bé, potser les vambes; no sembla gaire còmode, això de córrer amb sabates de sola... Però en general, per córrer només cal córrer.

Com a empresari, de vegades he estat estudiant l'èxit potencial d'un pla de negocis. I l'única forma real de provar que serà un èxit és per iniciar-lo. Així que sortiu, i a córrer; és més fàcil i més barat del que creieu!

2 . La bona notícia arriba al final

Durant una cursa llarga, diguem 10 kilòmetres o més, algunes persones comencen a un ritme molt ràpid, només per descobrir qualsevol signe de força els ha abandonat quan encara són a la meitat de la cursa. Així que comenceu a poc a poc, centreu-vos en el final, en la recompensa que tindreu -refrescs, l'abraçada de la família, o el que us fa sentir bé. I seguiu endavant . Al capdavall, voleu anar ràpid, o preferiu arribar a destins llunyans?

3 . Escolteu el vostre cos

De vegades creieu que podeu amb tot, oi? La feina, la família, els amics, la vida social ... i després d'un temps, el vostre cos comença a queixar-se i sentiu aquell mal d'esquena, o potser una mica de mal de cap de tant en tant. Els corredors escolten el seu cos, i si cal corren més a poc a poc. El teu cos parla, de vegades molt fort, o sigui que més valdria escoltar-lo abans no sigui massa tard .

4 . Parleu amb el vostre cos

Alguna vegada heu demanat als vostres malucs que us ajudin durant una cursa, perquè esteu notant que les cames soles ja no poden seguir el ritme?

Aquesta és una de les més grans lliçons que podem aprendre de córrer: el teu cos t'escolta. Només cal indicar-li per què i per a què esteu corrent, i segur que el vostre cos acceptarà de bon gra un extra de treball.

Es tracta, doncs, d'un diàleg entre tu i el teu cos, el el que cada part pren consciència dels desitjos i de les necessitats dels altres. I llavors us adonareu que el vostre cos és més hàbil del que us penseu, i que és capaç d'assolir el que semblava inabastable .

Alguna vegada heu demanat ajuda a la feina, explicant per què i per a què? La majoria de les vegades, funciona!

5 . Gaudiu de les fites assolides

Córrer, i la vida en general, és ja de per si massa exigent, així que serà millor que no afegiu demandes addicionals. Heu corregut ja un kilòmetre? Molt bé! Gaudim-ne, i a pel segon.

Els corredors que només miren quants kilòmetres falten encara fins la línia d'arribada, difícilment aconseguiran creuar-la. Així doncs, celebreu. I seguiu endavant.

6 . Manteniu-vos lluny d'addiccions

No estic parlant de l'addicció a certes substàncies, siguin legals o no, sinó de l'addicció a córrer. Els corredors se senten bé estant en marxa, i podrien tenir la temptació de córrer més i més. Però la vida és una altra cosa. Per exemple, no córrer.

Ets addicte a córrer (o a la feina, o a sortir de festa)? Millor respira profundament i relaxa't una estona. Per si de cas.

7 . Podeu gaudir estant sols i anant en grup

Es pot córrer sol. Només tu i la carretera. És un dels millors moments per prendre consciència d'un mateix, celebrant la vida. Les meves millors idees sorgeixen mentre corro sol, ja que la meva ment, igual que la resta del cos, està lliure per passejar i explorar nous camins.

I també es pot córrer en equip. És una molt bona oportunitat d'adaptar el propi ritme al dels altres, demanant ajuda si cal, o bé aportant unes paraules d'alè als corredors més cansats. Corrent amb altra gent he descobert que puc gaudir igual d'una cursa feta a 7 minuts per kilòmetre o a 4. Córrer en grup m'ajuda a descobrir que puc canviar i seguir gaudint.

8. Els reptes no són en contra de res

No cal vèncer el cronòmetre. No cal vèncer el vostre amic. Córrer no és "tu contra el món". Córrer és tot el contrari: amb les habilitats de cadascú, es comença a practicar i els resultats van venint tot sols. 

Voleu córrer? Doncs gaudiu-ne. Feu vostre el lema olímpic de "Citius, Altius, Fortius" (més ràpid, més alt, més fort) i endavant. Celebreu els vostres èxits. I no us oblideu de celebrar les ocasions que no us heu superat, perquè són el senyal que sou persones humanes, i no pas una màquina de córrer.

9 . Establir objectius millora el rendiment

De vegades és bo " simplement córrer", però l'establiment d'objectius clars ajuda a fer el seguiment del rendiment i, per tant, celebrar els èxits que aneu assolint . Tingueu en compte que un objectiu ha de ser "SMART" (és a dir, Simple, Mesurable, Assolible, Realista i en un Temps limitat) si volem que sigui eficaç. "Acabar una marató després d'un pla de setze setmanes" podria ser un objectiu a assolir, mentre que "Ser el millor corredor " no ho és . En absolut. Per tant, tingueu cura a l'hora d'establir els objectius. Però establiu-ne.

I, per descomptat, no us oblideu de fer públics els vostres objectius, perquè tothom al vostre voltant us pugui donar suport. Eviteu els pessimistes.

10 . Primer, la funcionalitat. Després, la imatge

Tant si sou fashion-victims com si no, la funció va primer a l'hora de triar què us cal per córrer. Us cal un parell nou de vambes? Emproveu-vos-en com a mínim 10 parells, i trieu les més còmodes.  Després, si voleu, ja preguntareu en quins colors les tenen.

Una cursa no és una desfilada -encara que de vegades podria semblar-ho- i potser aquella samarreta nova us farà patir durant la cursa; quan aneu de compres, vigileu què demaneu.

Per descomptat no estic dient que la imatge no és important. M'encanta quan la meva dona em diu "se't veu molt bé, amb aquestes malles noves", però això no servirà de gaire si als dos minuts el que porto es converteix en una tortura. Seguir endavant és molt més important. Com en la vida real.

Espero que algunes d'aquestes 10 lliçons us ajudin a tenir millors curses i millor vida.

En sabeu alguna altra? Us agradaria compartir-les? Espero amb interès els vostres comentaris!

-----------------------------------------------------------------------

What can we learn from running?

http://www.lifehack.org/articles/lifestyle/10-lessons-learn-from-running.html

Estàs paralitzat? potser algunes distincions et podrien ajudar

(El títol d'aquest post no fa referència directa al tema, però si segueixes el fil trobaràs un escrit meu sobre això)

Fa dies que no escric res en aquest bloc, i no és per mandra, ni perquè no li trobi sentit. Tot el contrari. El cas és que, alhora, estic escrivint de tant en tant en un altre bloc, LifeHack, cosa que m'ocupa la major part del temps que dedico "a escriure". 

El problema és que allà només hi puc escriure en anglès, o sigui que potser estic perdent lectors (Maria, espero que no sigui el teu cas), però vull pensar que a casa nostra l'idioma no és, majoritàriament, un problema. I, al capdavall, sempre ens quedarà el traductor de Google...

Per si vols fer un cop d'ull al meu primer article a LifeHack, segueix el següent enllaç.

Espero els teus comentaris!! (i, si t'ha agradat, pots aprofitar per fer "like", i compartir-ho a les teves xarxes socials.

Finalment, m'agradaria saber de quins temes t'agradaria que parlés; potser entre tots podem aprofitar millor la oportunitat de disposar d'una plataforma com LifeHack per parlar i comentar tot allò que ens interessa. 


En què et puc ajudar?

Avui, el primer dia / Today, the first day

Avui, el primer dia

Avui he tornat a córrer. Turmell inflat i alegria més inflada encara. Ahir hi vaig pensar, i avui ho he fet. Mentre corria, atent al turmell esquerre i a cada passa que feia, he notat una punxada al turmell dret. El bo! 

I de sobte he pensat en tot l'esforç que el turmell dret ha estat fent de més durant aquestes quatre setmanes. Mentre jo mirava cada dia el turmell lesionat, li posava pomades, l'embenava amb cura, el turmell dret estava fent doble feina. He estat pensant tot el que no podia fer amb el turmell esquerre, mentre el dret feia la feina, junt amb els braços i les crosses dels amics.

I avui el turmell dret ha dit "Ei, que sóc aquí, i que potser que em cuidis!". Doncs sí. I moltes gràcies per la feina feta. Sense tu no hagués estat possible, i m'ha calgut començar a córrer per adonar-me del que m'ha permès caminar tot aquest temps.

Avui ha estat el primer dia. M'he proposat córrer 5 kilòmetres, i n'he fet 8. Amb compte, vigilant i agraint els suports que he anat rebent. 

Encara no estic al 100%, però ja he començat de nou. Un altre cop en camí. Volia esperar una mica més, estar segur que podria, no em volia arriscar a lesionar-me més. Però m'hi he posat, amb calma, a poc a poc i amb ganes. I ha estat genial! Quina felicitat, quan no m'escolto gaire a mi mateix i faig el que vull fer...

I tu? A què esperes per començar? Què hi guanyaràs, si no ho fas? Espero els teus comentaris...

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Today, the first day

Today I've been running again. Joy is greater than ankle pain. Yesterday I thought about running, and today I did. During the run, I was paying attention to my injured ankle and to every single step I was doing. And I noticed some pain in my right ankle. The healthy one!

And suddenly I thought of all the extra effort that my right ankle has been doing these last four weeks. I've been taking care of my injured ankle every day, massaging it, bandaging it, and meanwhile my right one has done double work. I've spent four weeks thinking about the things that I couldn't do due to my left ankle, while the right one was doing the job, along with my arms and a couple of crutches.

And today the right ankle said "Hey, I'm here, and maybe I also need your care". Well, yes . And thank you for the work done. It wouldn't have been possible without you, and this run makes me realize you have helped me all this time.

Today is the first day. I wanted to run 3 miles, and I've run 5. Taking care af every step, and watching and appreciating all the support I've received.

I'm still not 100% ok, but I started again. Again on track. I wanted to wait a little longer, just to make sure I was able; I did not want to risk injuring myself again. But I've done it, step by step, taking it easy but determined to keep running. And it's been great! Maybe happiness consists of not listening too much to myself and start doing what I want to do...

What about you? What are you waiting for to start? What will be your gain, if you don't move? I'm waiting for your comments...

Saber-se aturar / Time to stop

Saber parar

Acabo de venir del metge.

Diumenge passat, mentre pensava que estava tenint un dels millors entrenaments de la temporada, sense previ avís, em vaig fer mal al turmell. Feia sol i la platja estava plena de gent, però només una noia es va interessar per mi. "Gràcies, estic bé. Ara truco i vénen a buscar-me". El lloc de la Creu Roja tancat. Ningú em pot ajudar a trobar assistència. Al final, trucada al meu pare, la salvació. 

He estat 5 dies de repòs, aferrant-me al diagnòstic de la doctora: "No et moguis, divendres vés al metge, que et traurà la bena, i ja està". I avui he anat al metge. Però segueixo amb la bena, i 5 dies més de repòs. "Divendres que ve ja veurem". 

En 2 segons va canviar el meu ritme pre-marató. Però era un petit parèntesi. I en 2 minuts aquest parèntesi s'ha fet més gros. Una setmana més. M'imaginava sortint a córrer aquest cap de setmana, de mica en mica, i no podrà ser.

No sé si podré córrer la marató. Aquest any m'he preparat bé, he renovat vestuari (Gràcies, Wiggle), i ja ho tenia tot a punt. I el meu turmell esquerre ha vingut a dir-me que cal estar preparat per aturar-se en qualsevol moment, que de vegades l'entorn ens diu que les coses no es poden fer depressa i corrents. D'acord. T'escolto. Pren-te el temps que necessitis. Jo t'estaré esperant. 

Us escolteu? Com sabeu que ha arribat el moment de parar?

-----------------------------------------------------------------------------

Time to stop

I've just come from the doctor's

Last Sunday, I was having one of the best workouts in the season and, without warning, I hurt my left ankle. It was sunny and the beach was crowded, but only one girl cared for me. "Thanks, I'm fine. Just a phone call and a friend will come to pick me up". The Red Cross site was closed, and nobody else could help me to find assistance. Finally I call my father. A hero comes to rescue me...

I've been resting for five days, hoping the doctor was right: "Do not move , go visit the doctor next Friday, she will remove the bandage, and you''ll be fine". And today I went to the doctor. But I still have a bandage on my ankle, and need 5 more resting days. "See you next Friday".

After 2 seconds, my marathon training was over. I should have been just a break, a small rest. But today, after a 2-minutes visit, this break time has increased. A whole week. I've been dreaming of a Sunday run, just to restart my training, but i won't be that way.

I do not know whether I will be able to run the marathon. This year I trained a lot, I have renewed my running closet (Thanks, Wiggle), and I had everything ready. And my ankle has come to tell me that I must be prepared to stop at any time, that sometimes things things can not be done quickly, in a hurry. OK. I'm listening to you. Take your time. I'll be waiting for you.

Do you listen to yourselves? How do you know that it is time to stop?

Emocions positives i negatives? / Positive and negative feelings?

Emocions positives i negatives?

Parlar d'emocions positives, com l'amistat, o de negatives, com l'odi, és acceptar que hi ha emocions negatives i emocions positives. Com si una cosa estigués bé i una altra malament. Com si hi hagués emocions que "podem tenir" i emocions que "no podem tenir". Jo no crec pas que hi hagi una llista de sentiments prohibits enlloc...

El problema, més que no pas tenir certes emocions, és quan certes emocions ens tenen a nosaltres. El problema no és sentir odi (cosa que va molt bé per activar els mecanismes de defensa o d'atac), sinó que l'odi no ens deixi sentir res més.

Quan no ens donem permís per tenir les emocions que estem tenint, aquestes emocions queden atrapades dins nostre, com una beguda amb gas dins una ampolla que ha estat sacsejada; a la mínima, surt amb força i ho esquitxa tot.

Quan sentim odi, potser podem pensar quina és la nostra necessitat que no està satisfeta. Què volíem i no estem aconseguint. I en què m'ajuda l'odi que estic sentint. Potser escoltant l'odi serem capaços de saber què ens vol dir, i potser podrem començar a pensar en gestionar l'odi que sentim, com quan obrim una ampolla a poc a poc. I potser veurem que hi ha coses que podem dir i fer de forma diferent, que ens poden portar a emocions diferents, i coordinar-nos amb el nostre entorn.

L'alegria, la ràbia, l'odi, l'amor, truquen sovint a la nostra porta, i no serveix de res fer veure que no les sentim, o desconnectar el timbre perquè no truquin. Atenguem-les com es mereixen, perquè surten de dins nostre i han vingut a dir-nos coses. Això sí: vigileu si les cuideu molt, si les mimeu molt, perquè podrien quedar-se a casa vostra una llarga temporada...

Quines emocions cuideu perquè es quedin? Quines estan trucant a la porta i feu veure que no les sentiu?

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Positive and negative feelings?

To talk about positive emotions, like happiness or friendship, or negative, such as hatred, is to accept that there exist such positivity or negativity. It looks like "positive" emotions are good, so you must feel them, and "negative" emotions are bad, so you must not feel them. I don't think there's a list of banned feelings anywhere...

The problem, rather than to have certain emotions, is when these emotions take us. The problem is not feeling hatred (which is good to trigger some mechanisms of defense or attack), but feeling nothing more than hatred.

When we ban ourselves to feel the emotions we are having, they remain trapped inside us, like a sparkling drink in a bottle that has been shaken; when the cap is pulled, everything's a mess.

When we hate, maybe we can think about some unsatisfied needs. Something that we wanted, but we are not achieving. We can also think about the benefits of feeling the way we feel. If we then stop and listen to our feelings, maybe we'll notice what are they trying to tell us, and maybe we can start thinking about managing these feelings, just like slowly opening a bottle. And maybe then we realize that we can say or do something different -which can lead to different emotions-

Joy, anger, hatred, love, all of them often knocking on our door, and it's useless to turn the ringer off, just to pretend they are not there. Do attend all of them as they deserve, because they come come to tell us something. And be aware: if you take good care of them, if they feel comfortable, they could stay at home for a long time ...

What feelings do you take care of, so that they stay? Which ones are still knocking on the door?

Etiquetes / Tags

Etiquetes

Quan vaig a comprar, miro les etiquetes dels productes. Vull saber-ne el preu, la data de caducitat, de què està fet, on està fet. L'etiqueta no em diu si el producte m'agradarà mi, si l'empresa ha explotat els seus treballadors, ni tan sols si hi ha productes semblants que a mi em podrien agradar més. Però ja m'està bé. No tinc tot el dia per comprar!

Les etiquetes em serveixen per prendre decisions en funció d'uns paràmetres, i sóc més o menys conscient que em deixo coses, però em serveix per tirar endavant. Cada producte té la seva etiqueta, amb una única llista d'ingredients, un únic preu, una única data de caducitat.

I, de vegades, poso etiquetes a les persones: una professió, un caràcter, un nivell social, una forma de pensar. Em va molt bé, perquè em permet fer-ne una avaluació ràpida i actuar en conseqüència. I, de tant en tant, em sembla que una persona i l'etiqueta que li poso són el mateix.

Les persones no som productes, amb un seguit de característiques úniques. Cada persona pot ser alhora divertida, avorrida, extravertida, simpàtica, odiosa, amable i racista. Depèn del moment, de la situació, i depèn també de com les mirem nosaltres.

Utilitzar una etiqueta significa deixar de mirar altres possibles etiquetes, altres facetes de la persona. La simplicitat ens passa factura.

Quan etiquetem, deixem de veure la persona i ja només veiem l'etiqueta, com si la persona ja només fos el que hi diu. I, per sort, la realitat té moltes cares, i ja no ens identifica només una sola etiqueta: jo sóc pare, matemàtic, professor, coach, lector, escriptor, emprenedor i corredor, només per citar algunes activitats a les que dedico el meu temps. 

Quines etiquetes poseu? en què us ajuden? què us impedeixen veure?

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tags

When I go shopping, I look at product tags. I can read the price, the expiration date, what is it made of, where it was made. Tags don't tell me whether I am going to like it, if the company has exploited its workers, or even if there are better products in the market. But it's OK . I cannot spend all day buying things!

Tags help me to make decisions based on certain parameters and, although I am aware that I am missing some things, I can move forward. Each product has a unique list of ingredients , one price tag, one expiration date.

Sometimes I tag people: a profession tag, a social level tag, a way of being tag. It's fine, since I can make a quick assessment and act accordingly. And occasionally, I think that a person and its tag are the same .

People are not products, with a number of unique features . Each person can be fun, boring, funny, hateful, racist and friendly. It depends on the time, the situation, and also on our own point of view .

Tagging people means stop looking at other possible definitions, other aspects of the person. Simplicity comes at a cost.

When tags prevent you from looking at people, and you only see the tag, the person itself disappears. It's no more the person, but the definition.

Fortunately, reality has many faces, and no one single tag can define us: I'm father, mathematician, teacher, coach, reader, writer, entrepreneur and runner, just to name a few ways to spend my time.

Which tags do you use? How do they help you? What do they prevent you to see?

Flux

Flux

Quan tot flueix, tot va bé. Al mar, en un dia de calma, em deixo portar pel moviment suau de l'aigua, observant els peixos i la sorra. No estic al mar; sóc mar. Em deixo portar pel flux, el corrent, allà on em porti. I no només al mar: els sopars de pizza dels divendres, quan corro. De vegades estic en el flux de la feina, i ja no sóc jo; sóc un consultor, o un coach, o un professor. Flueixo.

I, de sobte, en un instant, ve aquella onada que et trenca el flux, una rampa al bessó, un comentari de l'altre que et trenca aquella immersió que tenies. Per què justament ara? Per que a mi?

Els trencaments del flux m'ajuden a moure'm, a canviar alguna cosa. S'ha trencat l'equilibri, i ja no tornarà. És el moment de buscar un nou equilibri, de fer coses diferents, de comprendre que tinc l'oportunitat d'aprofitar el trencament, de pensar, dir i actuar de forma diferent. Com a éssers vius estem sempre movent-nos (podríem viure amb el cor aturat?) i de vegades pensem que només podem fer un sol tipus de moviment, aquell amb què ens sentim còmodes. Quan es trenca el flux, tenim l'oportunitat de moure'ns diferent, i descobrir que podem tornar a fluir en la nova situació. En un equilibri dinàmic, atent als nous equilibris que anem trobant. Podem decidir.

Podem decidir ser aturats; podem decidir ser buscadors de feina; podem decidir ser creadors de feina; podem decidir fer el que vulguem, i trobar la manera que això ens doni diners. I podem fluir en cada decisió que prenguem.

Com vius els trencaments del flux? Què et mou? Si vols, pots compartir-ho als comentaris...

(PD Gràcies, Abiwell, per recordar-me que ens movem)

Crònica de "Converses de futur" / Chronicle of "Conversations about future"

Crònica de "Converses de futur"

Dimarts passat vaig assistir a la primera "Converses de futur", patrocinades per Banc Sabadell. Va ser una experiència molt interessant, que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un recull de sensacions viscudes, frases escoltades i accions observades mentre era allà. Espero que us faci pensar, i gaudiu d'aquesta crònica de la conversa entre Dídac Lee i Toni Segarra tant com jo ho vaig fer.


19:00 - Hora de la cita, al Convent dels Àngels de Barcelona.

19:02 - Arribo al lloc, patint per fer tard (què em passa a mi, que no vull fer mai tard?). M'adono que no porto els candaus de la bicicleta. Resignat, penso que el millor és tornar a casa, per no arriscar-me a perdre el meu mitjà de transport.

19:03 - Decideixo preguntar al vigilant de l'entrada si puc deixar la bicicleta en algun lloc. Descobreixo la gran predisposició i amabilitat d'aquell senyor, que de seguida troba la solució. Em vigilaran la bicicleta perquè pugui assistir a l'acte. Els estels -i els homes de gris- estan alineats. Gràcies!

19:05 - Control d'entrada amb Ipad. La sessió promet. I guarda-roba de franc. Molta gent. Això és un bar? per què tantes ampolles de gin?

19:15 - He comprovat que les begudes són, també, de franc. Em prendria un gintònic de Seagram's, tal com recomana el meu amic Fernando, però fa 3 mesos que l'entrenament per la marató i l'alcohol són incompatibles; demano una tònica. Dec ser l'únic. Les copes-baló són a les mans de gairebé tothom.

19:16 - Faig una ronda per la sala i tasto tots els aperitius que hi ha (el que hagi de venir, que m'enganxi amb la panxa plena). Veig unes taules amb quaderns i llapis per fer anotacions. N'agafo un, i em quedo amb les ganes d'agafar-ne més per fer un regal als meus fills.

19:25 - Sense bateria al mòbil. L'oportunitat perfecta per escoltar i mirar. També dec ser l'únic que mira al voltant. Som en una església, d'estil gòtic, però a tothom sembla que li és igual.

19:30 - Comença la conversa: els dos protagonistes, a la zona de l'altar. Els altres, asseguts en cubs, a la zona dels fidels. Gent dreta al darrere, i alguns cubs buits. 

19:31 - Començo a anotar frases que van dient els dos protagonistes, i ja no pararé de fer-ho durant tota l'estona. Quan una frase m'arriba, l'anoto literalment:
   "Estudia algo que no sirva para nada, y así tendrás que emprender" (Toni Segarra)
   "O eres diferente, o eres barato" (Guy Kawasaki)
   "Muchas veces no soy consciente de estar trabajando" (Toni Segarra)
   "Quien encuentra un trabajo que le apasiona, no vuelve a trabajar en su vida" (Confuci)
   "¿Cuánto tiempo dedicamos a buscar las vocaciones?" (Dídac Lee)
   "Emprendedor: transforma una idea en una realidad, asumiendo un riesgo" (Dídac Lee)
   "En según qué clases, el que debería tomar medicación es el que presta atención" (Toni Segarra)
   "Las carreras de Humanidades proporcionan perspectiva" (Toni Segarra)
   "Si no hubiera habido la prueba y error, jamás habría encontrado una vocación" (Dídac Lee)
   "¡No tenemos una sola vocación! Por tanto, no es tan difícil encontrar una" (Toni Segarra)
   "Ideas, las hay a montones. Y, si no tienes ideas, copia" (Toni Segarra)
   "Lo primero que comunica es el producto" (Toni Segarra)
   "La paternidad de la idea da igual" (Toni Segarra)
   "Al final, es un tema de ejecución de la idea" (Dídac Lee)
   "Uno de los motivos por los que fundé la empresa fue porque encontré a mi socio. Somos compatibles y complementarios" (Toni Segarra; però podria haver estat una frase meva, quan penso en IAMES i en Toni Cuminal)
   "Si vas sol, aniràs ràpid; si vas acompanyat, arribaràs lluny. I, si vas acompanyat de qui pot anar sol, arribaràs lluny ràpidament" (Dídac Lee)
   "Un projecte ha de ser Gran, Il·lusionant i Rentable" (Dídac Lee. L'acrònim em fa pensar que, perquè un projecte funcioni, ha de suposar un GIR)
   "Ya no vivimos en un mundo de Sota, Caballo y Rey. Hay que dejar de tratar de conservar los antiguos esquemas" (Toni Segarra)
   "Te vas a tener que dedicar 10.000 horas. Más vale que las quieras trabajar" (Toni Segarra)
   "Se aprende imitando" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. Una frase que contiene la esencia del emprendedor: la adaptación" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - S'acaba la sessió, i tinc la sort de ser el primer en recollir la jaqueta del guarda-roba. Recullo la bici, agraeixo la feina al vigilant de la porta (diria que s'ha sorprès de l'encaixada de mans), i torno cap a casa després de prendre'm la segona tònica i fer una ronda de comiat als canapès.


Quina frase us ha arribat més? Quina frase afegiríeu? Espero els teus comentaris...


-----------------------------------------------------------------------------------
 Chronicle of "Conversations about future"

Last Tuesday I attended the first "Conversations about future", sponsored by Banc Sabadell . It was a very interesting experience that I would like to share with you .I hope you enjoy this chronicle of the conversation between Dídac Lee and Toni Segarra as much as I did .


19:00 - Time of the event , at The Angels' Convent, downtown Barcelona.

19:02 - I arrive at the place. It's two minutes late (why I don't like being late?). I realize I forgot the bicycle locks. I think it 's best to go home, because the risk of losing my bike is too high.

19:03 - I decide to ask the security guard if I can check the bike somewhere. I Discover the great willingness and kindness of that gentleman, who immediately comes up with a solution. My bike will watched by a guard during the meeting, so I can attend it. It looks like stars -and the men in grey- are aligned. Thank you!

19:05 - Check in control with iPad. Wow. And wardrobe for free. thumbs up!. Lots of people. Hey, is that a bar? and it's plenty of Gin bottles.

19:15 - I've found that drinks are also for free. I'd like to order a Seagram 's gintonic, as recommended by my friend Fernando, but 3 months training for the marathon and alcohol are incompatible, so I order tonic water. I must be the only one. The balloon - glasses are in the hands of almost everyone .

19:16 - I walk around and taste all the snacks there. I see a table with notebooks and pencils and pick one of each. I'd like to take some more as a gift for my children, but I dare not.

19:25 - My smartphone's battery is 0%. It's the perfect opportunity to listen and watch. Again, I must be the only one looking around  We are in Gothic church, but it seems that nobody cares.

19:30 - The conversation starts. The two players in the area of the altar. The rest of us, sitting on stools. Some people is standing up, though there are some free stools.

19:31 - I start writing down sentences that the two protagonists are saying. Everytime a phrase touches me, I write it down:
   "You must study something that is useless , so you'll have to be an entrepreneur" (Toni Segarra)
   "You are either different, or cheap" (Guy Kawasaki )
   "Sometimes I don't notice I am actually working" (Toni Segarra)
   "He who finds a job that excites him, does not return to work on his life" (Confucius)
   "How long do we spend looking for a passion?" (Dídac Lee)
   "Entrepreneur: someone transforming an idea into a reality, by undertaking some risks" (Dídac Lee)
   "In some lectures, those who need medication are the ones that are actually attending them"(Toni Segarra)
   "The study of Humanities provides perspective" (Toni Segarra)
   "If there had been no trial&error, I would never have found a passion" (Dídac Lee)
   "We do not have a single passion! Therefore, it is not so difficult to find one" (Toni Segarra)
   "It's plenty of oideas everywhere. And, if you have no ideas, just copy" (Toni Segarra)
   "Your product is the main source of communication" (Toni Segarra)
   "Ownership of an idea does not matter" (Toni Segarra)
   "At the end of the day, it is a matter of implementing the idea" (Dídac Lee)
   "One of the reasons why I founded the company was because I met my partner. We are compatible and complementary" (Toni Segarra, but it could have been my sentence, thinking of IAMES and Toni Cuminal)
   " If you go alone you'll go fast; if you don't, you'll arrive far away. And if you are surrounded by people that can go on their own, you'll arrive farther and faster" (Dídac Lee)
   "A project must be Big, Exciting and Profitable" (Dídac Lee. Acronym for these words is the Catalan word for TWIST, which is something that every project must make)
   " We no longer live in a certain world. We all should stop trying to preserve old patterns" (Toni Segarra)
   "You're going to have to spend 10,000 hours working. You better love that work" (Toni Segarra)
   "People learn by imitating" (Toni Segarra)
   "Be water, my friend. A phrase that contains the essence of entrepreneurship: adaptation" (Bruce Lee & Dídac Lee)

20:30 - Session ends, and I am lucky to be the first in the line for the wardrobe. Take my bike, thank the guardian (is he surprised about the handshake?), and go back home after a second tonic water and some extra snacks.



What is your favourite sentence? How do you feel about that? I welcome your comments ...

Por / Fear

Por

(Avui un post curtet, perquè em fa por allargar-me massa i que vosaltres, avorrits, deixeu de llegir-me)

Ahir estava dinant amb us vells amics. Feia molt de temps que no els veia, i el vi i la sobretaula es van allargar fins el vespre. Un plaer.

La conversa va girar, en molts moments, al voltant de la por. Estem tots vivint moments de canvi, d'incertesa davant del futur. Laboralment, no sabem què passarà demà. I fora de la feina, tampoc.

 

Identificar la por, no ja ens els altres (cosa fàcil!) sinó també en nosaltres mateixos (molt més difícil), pot ser dolorós i generar-nos rebuig, però és el primer pas per acceptar que podem millorar, que la nostra situació actual no és tan bona com volem creure, i que més enllà també hi ha vida. Només cal sortir del nostre raconet còmode.

Quin és el vostre raconet, allà d'on no us voleu moure per por al que hi ha més enllà?  Podeu deixar els vostres comentaris.

(Gràcies, Celeste, per la foto)

----------------------------------------------------------------------------------------------

Fear

(Today, a short post, because I'm scared that you get bored and stop reading it)

Yesterday I was having lunch with some old friends. It's been a long time since the last time we met, so wine and conversation lasted until evening. Pleasure.

Conversation was mainly about fear. We are all living times of change; times of uncertainty about the future. Uncertainty in our jobs, and out of them.

Identifying our fears, the ones that are hidden behind our happy face (which is much more harder) can be painful, but it's the first step to accept that we can improve, that our current situation is not as good as we pretend, and that there is life outside. We only need to go out of our comfortable nook.

What is your safety zone, your comfort box? Are you scared of moving off it?

You can leave your comments. 

Comuniquem / we are not ready for communication

Comuniquem

El primer que sobta d'aquest post d'avui és la diferència aparent entre el títol en català i la seva traducció a l'anglès, que diu "no estem a punt per a la comunicació". Aparent? potser no tant...

Fa dies que escolto la ràdio als matins. Com sempre, els tertulians discutien i, més que un debat o una tertúlia, allò era una olla de grills. No es posaven d'acord en res, excepte en una cosa: els "altres" tenen un problema de comunicació.

Els partits polítics no canvien d'opinió, ni es contradiuen; només tenen un problema de comunicació. A can Barça no hi passa res d'especial; només és un problema de comunicació. Els tertulians -cadascun d'ells- tenen la raó, i els altres estan equivocats; i, si no són capaços de fer descobrir la veritat en l'altre, és perquè tenen un problema de comunicació. I la solució passa, segons tots, per comunicar, comunicar, i comunicar. 

Doncs, efectivament, el problema és comunicar. Que sempre comuniquem. Quan telefones perquè vols parlar amb una persona, o amb una entitat, i l'altra està ocupada parlant, comunica. Tu voldries parlar-hi, establir converses, però l'altre comunica. Està parlant. I no t'hi pots adreçar, explicar-li res. Ni tan sols pots escoltar-lo, perquè comunica. I, quan algú comunica, ja se sap que no hi ha diàleg possible. Hi ha alguna entitat que tingui un responsable de dialogar, un responsable d'escoltar? No ho sé, però és possible que hi hagi un responsable de comunicar.

I així anem fent. Els partits polítics (que, segons la llei, ens representen a les institucions democràtiques), comuniquen dia sí i dia també. Els tertulians, presumptes experts en l'art del diàleg i el debat, comuniquen. Els blogaires comuniquem, impacients per publicar coses que no interessen a ningú.

I potser un dia, de cop i volta, els partits polítics pengin el telèfon, callin, i decideixin començar a escoltar. Potser s'adonin que el món ha canviat. Que ja no els truquen, perquè ens hem acostumat a construir, a treballar i a tirar endavant, sense ells. Potser ja no comuniquin, però a ningú no li interessarà. Ja ningú se'ls escoltarà, com ningú s'escoltarà ja els tertulians de sempre, que encara segueixen pensant que és millor qui crida més, qui interromp més, qui "s'aguanta" més estona mentre parla l'altre, només per poder-li dir "ara calla tu, que jo he callat", com si callar i escoltar fossin sinònims... 

Per sort, moltes persones ja fa temps que van descobrir que escoltant l'altre és com s'aprèn a pensar. Saben que, a partir de les mateixes dades objectives, es pot arribar a opinions totalment contraposades. Saben que no cal vèncer ni convèncer ningú. Saben que no existeix LA veritat, sinó diverses interpretacions dels mateixos fenòmens. I tiren endavant malgrat que, al seu voltant, hi ha un excés de comunicació.

Ets tu una d'aquestes persones? què en penses? tu comuniques? a tu et comuniquen? Estaré encantat de llegir els teus comentaris! Prometo no comunicar.

---------------------------------------

We are not ready for communication

It's shocking to read the apparent differences between Catalan and English titles for this post. The first one says "we do communicate" while the English version is the opposite. Nevertheless, the Catalan verb "comunicar" has, at least, two different meanings: "to communicate" and "the phone line is busy, so I cannot contact the other person", that is "the other part is not ready for communication". Tricky word, indeed.

Have you ever experienced disappointment when trying to call someone and hearing that "busy line" signal? you want to talk, you want to listen, and you, simply, can not. The other person -or institution- is talking to another one; and, since it talks, it cannot talk nor listen to you...

Sometimes I have the same feeling when politics come to my mind. Political parties (which, according to Spanish law, represent me in democratic institutions) are so busy talking, that the line is busy for me. I can't just listen to them, I can't just talk to them, because I am sure they will not listen to me. If I shout maybe they will hear me, but I want to be listened, not just heard. 

Sometimes I have the same feeling when I listen to the radio: It's plenty of experts discussing about everything, but each of them is so concentrated in the art of talking that becomes unreachable; nobody can talk to them, nobody can listen to them. At the end, those experts speak to anybody else than themselves.

Sometimes I have the same feeling when I write this blog: I talk/write about something but I don't leave space for others to talk/write, so at the end I blog for myself. At least nobody is paying me for doing that...

And maybe one day political parties hang up the phone, shut up and decide to start listening to people. Maybe then, they will realize that the world has changed. People will no longer call them because, after all, people can get used to build, to work and to move forward without them. Perhaps people will end trying to communicate to commentators, specially to those that assume that "to listen" and "not to talk" are synonyms...

Fortunately, many people have long since discovered that listening to each other is the best way we learn to think. Many people know that same objective data, can lead to completely opposite opinions. They know that THE truth doesn't exist, but different interpretations of the same phenomena. And they carry on, in spite of so many busy phone lines.


Are you one of those people? What do you think? Do you keep busy phone lines for others? I will be glad to read your comments! I promise to hold an open communication line.